Articles
Exèrcits. Hondures. Chavisme
Trossos
Exèrcits
Pronunciamiento és una paraula castellana de molt mala traducció a d’altres llengües. Potser perquè està molt lligada a una cultura política on el pes de la intervenció de l’exèrcit ha estat històricament molt alt. Els pronunciamientos militars travessen l’Espanya del XIX i arriben al segle XX, a la pràctica fins al 1936 i en el risc o el temor fins al 23-F. També travessen la història de l’Amèrica Llatina, fins avui mateix, en el cas d’Hondures. Potser perquè en una cultura política d’arrel barroca, creada a Espanya i exportada a Amèrica, l’exèrcit és vist com el dipositari de l’esperit de la nació i la funció militar és percebuda com de vigilància i de control nacional del poder civil.
Hondures
Al segle XIX, els pronunciamientos de l’exèrcit espanyol tant podien ser liberals com absolutistes. De la mateixa manera, als pronunciamientos americans les excuses ideològiques han estat diverses. Sense que es puguin aplicar allà els conceptes de dreta i esquerra a la manera europea, sí que han adoptat retòriques contradictòries, sempre populistes, però de vegades suposadament de dretes o suposadament d’esquerres. El curiós és que molt sovint s’han valorat els pronunciamientos segons l’excusa retòrica adoptada –la dreta ha aplaudit els de dretes i l’esquerra els d’esquerres– sense adonar-nos que el veritablement pervers és el gènere, deixar als militars l’arbitratge de la política, es faci amb l’excusa que es faci.
Chavisme
Teòricament, el cop d’Hondures és contra un president atrapat en l’òrbita del chavisme, del populisme amb retòrica esquerrana. Pero tant se val. Pertany a la tradició dels pronunciamientos, de la cultura política que sobrevalora la funció militar. Potser per això resulta comprensible, però contradictori, que Chaves el condemni, perquè en el fons ell pertany a la mateixa cultura política que fa de matriu als pronunciamientos. N’és potser avui l’expressió més característica. En els termes del poema de Gil de Biedma, “son uno y lo mismo” els uns i els altres, productes de la mateixa cultura política. Per això, mentre condemna un cop d’Estat militar, Chaves acaba amenaçant de combatre’l precisament a través d’una acció militar.
Pronunciamiento és una paraula castellana de molt mala traducció a d’altres llengües. Potser perquè està molt lligada a una cultura política on el pes de la intervenció de l’exèrcit ha estat històricament molt alt. Els pronunciamientos militars travessen l’Espanya del XIX i arriben al segle XX, a la pràctica fins al 1936 i en el risc o el temor fins al 23-F. També travessen la història de l’Amèrica Llatina, fins avui mateix, en el cas d’Hondures. Potser perquè en una cultura política d’arrel barroca, creada a Espanya i exportada a Amèrica, l’exèrcit és vist com el dipositari de l’esperit de la nació i la funció militar és percebuda com de vigilància i de control nacional del poder civil.
Hondures
Al segle XIX, els pronunciamientos de l’exèrcit espanyol tant podien ser liberals com absolutistes. De la mateixa manera, als pronunciamientos americans les excuses ideològiques han estat diverses. Sense que es puguin aplicar allà els conceptes de dreta i esquerra a la manera europea, sí que han adoptat retòriques contradictòries, sempre populistes, però de vegades suposadament de dretes o suposadament d’esquerres. El curiós és que molt sovint s’han valorat els pronunciamientos segons l’excusa retòrica adoptada –la dreta ha aplaudit els de dretes i l’esquerra els d’esquerres– sense adonar-nos que el veritablement pervers és el gènere, deixar als militars l’arbitratge de la política, es faci amb l’excusa que es faci.
Chavisme
Teòricament, el cop d’Hondures és contra un president atrapat en l’òrbita del chavisme, del populisme amb retòrica esquerrana. Pero tant se val. Pertany a la tradició dels pronunciamientos, de la cultura política que sobrevalora la funció militar. Potser per això resulta comprensible, però contradictori, que Chaves el condemni, perquè en el fons ell pertany a la mateixa cultura política que fa de matriu als pronunciamientos. N’és potser avui l’expressió més característica. En els termes del poema de Gil de Biedma, “son uno y lo mismo” els uns i els altres, productes de la mateixa cultura política. Per això, mentre condemna un cop d’Estat militar, Chaves acaba amenaçant de combatre’l precisament a través d’una acció militar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.