Bolonya: integració o complicació
Editorial
La reforma del sistema universitari europeu que articula l’anomenat procés de Bolonya té uns objectius assumibles per tot el sector: fer possible la mobilitat dels estudis i titulacions universitàries en el marc de la Unió Europea, superar i modernitzar la tradicional divisió dels estudis en dos cicles i traslladar l’èmfasi del sistema des de l’ensenyament a l’aprenentatge, potenciant el treball dels estudiants, minimitzant la importància de les classes magistrals i creant un mecanisme d’avaluació continuada. L’objectiu del pla és la plena integració comunitària dels estudis universitaris, la mobilitat dels estudiants per tot l’espai europeu i una integració més fluïda en els mercats laborals.
Tanmateix, el pla Bolonya ha generat una notable oposició justament quan ja es troba en una fase avançada d’aplicació. Les crítiques més importants són que el nou sistema penalitzarà els estudiants que vulguin compaginar els estudis amb el treball, devaluarà la qualitat dels estudis per la pèrdua d’importància del paper dels professors, eternitzarà la selectivitat econòmica dels estudis perquè augmenta la distància entre els que poden o no pagar el cost d’alguns dels seus elements, i facilitarà l’entrada d’empreses privades a la universitat, cosa que deteriorà la seva qualitat pública.
Ahir mateix, definíem la situació en aquest diari com un atzucac, perquè les diferents postures configuren una mena de carreró sense sortida. La primera prioritat actual és desvincular les protestes de la necessària revisió del procés. Si l’objectiu del procés de Bolonya és estimular la integració europea dels estudis universitaris, no hi ha cap motiu per convertir la seva aplicació en una complicació addicional. Potser és cert que la discussió ha aparegut una mica tard, quan el procés ja estava ben engegat, però això no impedeix que les converses entre els col·lectius implicats continuïn, fins i tot amb la possibilitat d’introduir alguna moratòria parcial en la seva aplicació. La qualitat i viabilitat comunitària de l’ensenyament universitari és prou important com per construir-la sense friccions innecessàries ni amb mesures insuficients que d’aquí a molt poc temps demanin nous canvis d’orientació.
