Celler

La meva incapacitat gairebé incorregible per valorar tal com es mereix la qualitat de l'alta cuina no és en absolut incompatible amb el fet de saber reconèixer, quan toca, el mèrit d'aquells que triomfen en aquest món dels fogons cada cop més competitiu i, per tant, cada cop més exigent i de nivell més inabastable. Avui toca. Perquè és una notícia especialment remarcable la progressió meteòrica dels germans Roca i el seu celler fins al cinquè lloc de la llista dels millors restaurants del món. És aviat dit, això de ser el cinquè del món, però només pensant-hi una mica t'adones que en poques coses, per no dir cap, la ciutat de Girona està situada tan amunt en el mapa internacional. I si hi afegim el geni de can Bulli, podem constatar amb orgull l'empenta d'unes comarques que no necessiten pas ser publicitades amb fotos d'altres indrets perquè tenen a les seves cuines els millors paisatges del planeta. Dos temples culinaris que, és cert, la majoria dels gironins no coneixen perquè no s'ho poden pagar. Però la majoria tampoc no ens podem permetre tenir el Tapís de la Creació o un Dalí al menjador de casa i, tanmateix, el fet que existeixin per als que s'ho poden permetre acaba beneficiant la imatge de tots.