Amb Twitter, des de Teheran

L’enviada especial de l’AVUI a l’Iran, Ana Alba, ha tornat a la redacció perquè el règim dels aiatol·làs no ha renovat els visats a la premsa estrangera acreditada per les eleccions. Les protestes al carrer preocupen el govern iranià –que se sent amenaçat– i per això expulsa els testimonis incòmodes. No volen que se sàpiga que ahir, per desè dia consecutiu, milers de persones van sortir al carrer per protestar contra la tupinada de les eleccions presidencials.

La Guàrdia Revolucionària continua carregant durament contra els manifestants. El líder suprem del país, Ali Khamenei, va alertar d’un “bany de sang” sense tenir en compte que les noves tecnologies de la informació fan impossible que una societat com la iraniana, culta i avançada tecnològicament, mantingui en silenci un moviment social d’aquesta magnitud. Dilluns, la BBC va denunciar que els serveis secrets iranians estaven bloquejant les seves pàgines d’internet. El govern de Teheran també ha bloquejat l’accés al Messenger, de Yahoo, i els canals de televisió en llengua persa i anglesa de la BBC pateixen interferències a tota la regió. El govern iranià acusa d’espionatge els mitjans occidentals, especialment els britànics BBC i The Guardian. I és que el poder de la xarxa és immens.

Si l’any passat internet va demostrar que un candidat relativament desconegut podia guanyar la cursa a la Casa Blanca, aquest 2009 ens donarà la mesura exacta de les noves tecnologies per derrocar un règim totalitari com el dels aiatol·làs. No em malinterpretin: internet és un mitjà, potent, però no suficient. La capacitat de Mir-Hossein Mussaví de fer un tomb a la política iraniana dependrà sobretot de la força dels seus seguidors, de la complicitat dels interessos econòmics i de negocis que sàpiga teixir al seu entorn. Però els telèfons mòbils, Twitter i Facebook han demostrat ser eines útils en defensa de la informació i les llibertats individuals. Després de l’Iran, que es preparin els règims de la Xina, de Cuba o de Rússia.