El paper necessari d'ERC

Tal com va informar l’AVUI la setmana passada, els sectors crítics d’ERC estaven negociant per unir-se. Aquella primícia avui ja és una realitat amb la fusió dels grups de Joan Carretero i Uriel Bertran. En un article conjunt que signen en l’exemplar que teniu a les mans per donar a conèixer aquesta aliança, tots dos polítics asseguren que “no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà”. Que Esquerra, doncs, no vegi un perill en aquesta fusió, sinó una oportunitat per començar a sumar, fins i tot, des del vessant més crític.

El moment actual –amb el finançament i la sentència del Tribunal Constitucional com l’espasa de Dàmocles– convé una Esquerra forta, que identifiqui l’enemic i tan unida com sigui possible. Sintetizant-ho molt, el repte d’ERC i el seu servei a Catalunya passa, ara mateix, per un doble camí: demostrar que poden ser un partit que governi bé i continuar marcant l’horitzó de la independència. Segur que aquesta doble fita és compartida per Puigcercós, Carod-Rovira, Carretero, per la pràctica totalitat de militants i per bona part dels votants als quals, en alguna ocasió o altra, han aconseguit engrescar en uns comicis. Tota la resta, per tant, des del punt de vista nacional són bagatel·les. Ara més que mai, i amb aquests objectius comuns tan importants, convindria fer amainar tibantors personals i fer un servei a Catalunya, que necessita que un partit com Esquerra no es vagi esmicolant a cop de trifulga interna. Sumar i il·lusionar serien els dos verbs que qualsevol estrateg polític els aconsellaria conjugar en les circumstàncies actuals del país i el seu encaix amb Espanya.

Ho deia ahir Carod-Rovira en l’entrevista que li fèiem: “Als partits europeus els falta capacitat de seducció”. Els líders actuals, el tàndem Puigcercós-Ridao, estan del tot capacitats per aconseguir-ho.