El retorn dels conills

Els porcs senglars es passegen pel barri de Gràcia i els conills silvestres, pel carrer de casa. És una metàfora dels temps que vivim. Els animals de bosc s'apropen a la civilització perquè hi viuen més tranquils que no pas al mig de la boscúria, on són presa més fàcil per als caçadors. Un pagès mig urbà, cansat d'haver de sembrar els camps dues i tres vegades perquè els senglars li ho potinegen tot, explicava amb clarividència les causes dels seus maldecaps: les batudes dels caçadors foragiten els animals dels seus espais naturals i es van acostant als nuclis urbans, perquè troben que hi poden fer la seva amb més tranquil·litat i no són tirotejats pels seus perseguidors. Aquest canvi en el cicle vital em recorda un instructiu conte de Roberto Bolaño, publicat per Anagrama a Cuentos, llibre en el qual hi ha les narracions aplegades a Llamadas telefónicas, Putas asesinas i El gaucho insufrible. Aquest últim també és el títol del conte sobre l'advocat Héctor Pereda, que, quan ja ho ha fet tot a la vida i aprofitant el desconcert regnant en els temps del corralito argentí, abandona la judicatura i viatja al camp, a la pampa, on la seva família tenia la finca Álamo Negro. Retroba una hisenda destarotada i, quan aconsegueix un cavall per fer un tomb per la pampa, en comptes de les vaques i els cavalls que hi pensava trobar només hi veu conills. A poc a poc va fent immersió en l'existència indolent dels gautxos que malviuen a la zona, i s'hi sent còmode, malgrat la decadència. Quan va a la ciutat per vendre casa seva per arreglar la hisenda ja no hi troba res que el lligui i retorna a un món que s'acaba, però que considera autèntic.