Articles
La guerra de Montjuïc
D'AVUI.cat
No és explicable, des de la racionalitat, la resistència –pètria, fortificada– que porta anys exhibint l’Estat espanyol contra la possibilitat de renunciar a l’autoritat militar sobre el castell de Montjuïc.
Aparentment, des de Madrid els és igual que aquesta actitud, autoritària i irracional, sigui molt impopular entre la ciutadania de Barcelona. Ni tan sols els importa que pugui ser utilitzada com una mostra d’anticatalanisme per part de la ministra de Defensa, justament la cap de llista guanyadora, a Catalunya, en les eleccions de l’any passat.
La negativa ha passat per governs de tota mena, democràtics o no, d’esquerres o de dretes, simpàtics o antipàtics. Al final, sempre hi ha un no igual de rotund.
El castell de Montjuïc ha deixat de tenir valor militar i ningú no el trobaria a faltar als mapes militars. Això ja ho sabia fins i tot el general Franco. Així que l’única explicació possible ha de sorgir de la història. De la història d’aquell país i de la d’aquest.
Possiblement nord enllà, com deia el poeta, el mateix exèrcit que, dècades enrere, hauria afusellat un president electe seria el primer interessat a cedir un mur tacat de sang. Però no.
En fi, dissabte de la setmana que ve ERC ha convocat una cadena per la pau. Perquè, a Montjuïc, la pau continua en guerra.
Aparentment, des de Madrid els és igual que aquesta actitud, autoritària i irracional, sigui molt impopular entre la ciutadania de Barcelona. Ni tan sols els importa que pugui ser utilitzada com una mostra d’anticatalanisme per part de la ministra de Defensa, justament la cap de llista guanyadora, a Catalunya, en les eleccions de l’any passat.
La negativa ha passat per governs de tota mena, democràtics o no, d’esquerres o de dretes, simpàtics o antipàtics. Al final, sempre hi ha un no igual de rotund.
El castell de Montjuïc ha deixat de tenir valor militar i ningú no el trobaria a faltar als mapes militars. Això ja ho sabia fins i tot el general Franco. Així que l’única explicació possible ha de sorgir de la història. De la història d’aquell país i de la d’aquest.
Possiblement nord enllà, com deia el poeta, el mateix exèrcit que, dècades enrere, hauria afusellat un president electe seria el primer interessat a cedir un mur tacat de sang. Però no.
En fi, dissabte de la setmana que ve ERC ha convocat una cadena per la pau. Perquè, a Montjuïc, la pau continua en guerra.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.