I si al final ningú no entén res?

El president de la Generalitat va convocar ahir una reunió amb els nois de la premsa hores abans de la cimera a Madrid de la comissió bilateral Estat-Generalitat. Molt bé. D’entrada, n’hi haurà que es preguntaran per què Montilla convoca els representants de diaris, ràdios i tómboles abans de saber com ha quedat la seva ambaixada en terra estranya i de poders. I encara més considerant que a Madrid s’hi parlava de Renfe, la companyia colonial de ferrocarrils que ha aconseguit a Catalunya rècord mundial d’avaries i retards.

L’estupefacció encara creix més després de sentir les declaracions del president. Preguntant sobre l’actitud del govern de l’Estat en la negociació estatutària, Montilla va declarar: “Això és com allò del got mig ple o mig buit, i normalment el got no és del tot buit ni és del tot ple; jo crec que és mig ple, el podem deixar així i, per tant, millorable, tot i ser conscient de la complexitat de les qüestions”. Per si de cas el cronista, amarat d’estupefacció, ha triat la transcripció literal de l’agència Efe. Oficial, doncs. Amb les seves declaracions sobre els gots ahir el president va fer empal·lidir d’enveja el mag Màrius Serra.

Encara més, pel que fa als traspassos, Montilla va anar més lluny: “No es tracta de córrer gaire i de fer les coses malament, sinó d’anar a bon ritme i no acceptar tàctiques dilatòries, i avançar amb pas ferm”. És a dir, botifarró, desembotifarrona’t, si en vols més, para el cabàs, o tira-li, teuladí. El president va reblar en clau amb unes declaracions trepidants i ben clares sobre la nova ministra Elena Salgado: “Aquest nomenament no afectarà la política del govern en les qüestions de l’Estatut”. I si al final els pocs que encara s’hi fixen ho deixen córrer perquè ja no entenen res?