Prada té futur

Avui es tanca l’edició del 2008 de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Ha estat la número quaranta, i quaranta són molts anys com perquè no hi hagi passat de tot. Estem molt lluny del context polític i psicològic del Maig del 68 i, conseqüentment, l’UCE ha hagut d’adaptar-se a tota mena de canvis que, en ocasions, n’han posat en risc la continuïtat.

Al meu entendre, la cita de Prada de Conflent ha de complir almenys tres objectius: un alt nivell acadèmic, generar aportacions destacades en el debat cívic i polític i, com a resultat d’això, aconseguir una penetració important als mitjans de comunicació. I crec que és indiscutible que les dues o tres darreres edicions han incrementat molt la influència d’aquesta universitat en els estius catalans.

A partir d’aquí, queda per resoldre l’encaix entre l’UCE i el sistema universitari dels Països Catalans, una qüestió que s’està allargant de forma difícilment justificable i que s’ha convertit en un llast que cal superar amb urgència. Però, al marge d’això, el cert és que a Prada hi ha una realitat sòlida, amb la maduresa dels quaranta.