Una llengua oculta
D'AVUI.cat
L'aragonès sobreviu a les valls pirinenques en un estat pròxim a la desaparició. Poc més de 10.000 parlants mantenen una llengua que no compta amb gairebé cap dels mecanismes que permeten que un idioma esdevingui útil. Ni pes demogràfic, ni prestigi social, ni molt menys suport institucional. Poca cosa més que algun suport municipal puntual, unes poques classes per a la canalla, optatives i en horari extraescolar, i para de comptar.
L'aragonès és una llengua oculta, ignorada informativament, menyspreada políticament i desconeguda comercialment. A casa nostra amb prou feines tenim notícia de l'existència d'aquesta llengua. Però no ens podem permetre oblidar-nos d'ella. La situació de l'aragonès, al capdavall, no és gaire diferent de la del català a Perpinyà.
Però l'aragonès no només sobreviu, sinó que ha donat lloc al fenomen dels neoparlants, joves de les grans ciutats, especialment Saragossa, que dediquen voluntàriament els seus esforços a la revitalització de la llengua. No podem passar per alt aquesta lliçó dels nostres veïns de l'oest. Sense diners ni suport ni massa social, amb tot en contra, no es rendeixen. Val la pena que els tinguem en compte.
