Política de calendari

Des que Jordi Pujol va pujar a l'Aneto aquell agost del 1999 per convocar eleccions pel 17 d'octubre següent, aquesta qüestió de la convocatòria electoral ha agafat un cert regust de teatralitat. Trucar al president del Parlament, el socialista Joan Raventós, des del capdamunt de la muntanya més alta dels Països Catalans –tot i que Pujol no ha estat mai defensor d'aquest concepte nacional– fa pujar molts punts. Però tampoc no va quedar curt el president Maragall protagonitzant el primer gran avançament electoral de la política catalana després de l'expulsió del govern d'Esquerra i convocant a les urnes entre setmana i coincidint amb la festivitat de Tots Sants. Les al·legories presidencials, com podem veure, són molt particulars a casa nostra. Montilla, més en el seu estil discret, no ha triat una fórmula tan sorprenent, però no es pot negar que ha fet durar el suspens fins al límit i que batrà rècords de legislatura presidencial. Un país que en temes polítics està tan pendent de les dates necessita girar full. I no precisament del calendari. A veure si ara que ja sabem la data ens parlen de propostes i projectes. Perquè el 28-N Catalunya decideix.