La pena de mort de Companys
D'AVUI.cat
Sarkozy ha tingut la guerra d'Ossètia del Sud per lluir-se durant la seva presidència europea, i José Luis Rodríguez Zapatero es prepara per tenir algun repte que estigui a l'altura quan li agafi el relleu. Ja s'ha buscat una causa: l'abolició de la pena de mort a escala mundial. Un objectiu lloable frivolitzat per unes ànsies indissimulades de passar a la història per alguna cosa: o la fi d'ETA –que ja sabem que no serà– o la fi de la pena de mort.
I mentre la vicepresidenta De la Vega s'omple la boca anunciant el somni del seu cap, Zapatero no mou ni un dit per reparar una condemna a mort més propera: la de Lluís Companys, executat ara fa 68 anys. No sé si se'n sortirà amb la resta del món. En canvi, a l'Estat espanyol li hauria costat molt poc aconseguir que la llei de memòria històrica establís els mecanismes per anul·lar els judicis franquistes.
El PSOE només va acceptar, per insistència d'IU i ICV, un article que declara la il·legitimitat genèrica dels tribunals de la dictadura "creats amb la vulneració de les més elementals garanties del dret a un procés just", sense més concreció. Però, ni en la llei de memòria històrica ni en la resta de l'ordenament jurídic, no hi ha eines eficients per demanar les anul·lacions. I el resultat de la calculada ambigüitat espanyola és, com sempre, que els catalans, en aquest cas ICV i ERC, es claven punyalades entre ells. Magnífic espectacle per a la néta de Companys que aquests dies torna a la terra del seu avi.