Kosovo no és només un error

Hi ha un fons ideològic implícit en la decisió del govern espanyol de retirar l’exèrcit de Kosovo abans del previst, i sense avisar prèviament Washington. Que no es vulgui reconèixer l’existència de Kosovo com a Estat independent té molt més a veure amb Catalunya i el País Basc que amb les aliances que Espanya necessita teixir a l’escena internacional. Negar-se a qualsevol precedent de modificació de fronteres a Europa era un clàssic de la dreta espanyola, que fàcilment ha fet seu el PSOE.

Però en el cas de l’exèrcit de participar en una operació de l’OTAN i retirar-se sense avisar prèviament els seus socis europeus i nord-americans hi ha una suma de factors que de moment només podem intuir: 1) Zapatero vol demostrar a l’opinió pública que els socialistes no són menys que el PP en la defensa de la unitat d’Espanya, i que anteposen la visió espanyola del món a l’estratègia de l’Aliança Atlàntica; 2) Carme Chacón torna a ser protagonista d’un cop d’efecte mediàtic, seguint l’estela del que ens té acostumats des que va passar revista a les tropes embarassada de sis mesos; 3) és una bona manera de reduir costos, ja que amb la retirada dels 630 soldats de Kosovo, l’exèrcit s’estalviarà un mínim de sis a set milions d’euros al mes, cosa gens menyspreable en temps de crisi; 4) Zapatero vol enviar el missatge a Washington que està molest perquè en la propera gira per Europa, Barack Obama no s’aturarà a Madrid i, per tant, no hi haurà reunió bilateral i foto conjunta entre ZP i el líder mundial de moda, i, finalment, 5) es tracta d’un error: l’anunci de la retirada de tropes es va improvisar, l’anunci no es va fer sense la negociació prèvia amb els socis de l’OTAN i, amb tot, s’ha posat en risc la relació Madrid-Washington, que era la principal aposta en política exterior d’aquesta segona legislatura de Zapatero. ¿Error, espanyolisme o cop d’efecte?