Montilla i Navarrete-san
D'AVUI.cat
Primer balanç del viatge de Montilla al país del sol ixent. En la visita a Sony, després de travessar mig món, el president, Carod, Huguet i tota la comitiva són rebuts pel vicepresident de comunicació corporativa, Naofumi Sakai, i pel president de Sony España, Pedro Navarrete: tot a l'engròs. Durant la reunió, el nipó i l'espanyol escupen als catalans a la cara i els diuen que plou –com diria Pujol i sense que serveixi per justificar les infantils declaracions de Felip Puig dient que ells haurien muntat el viatge millor.
Total: el president va a Tòquio a suplicar als japonesos que no marxin de Catalunya i assegurar-los que tenim carreteres i un port molt maco i ells li etziben que congelaran els sous dels treballadors de Viladecavalls. "Ah, Montilla-san, si vols que ens quedem, això és el que hi ha (escopinada), és la crisi (pluja)!".
Entenc que les companyies aèries i els hotels han de viure d'alguna cosa i que si no fos per molts viatges inútils de governants i empresaris de tot el món es moririen de gana. Reconec que (potser) no hi ha govern ni déu que controli les multinacionals. Admeto que igual Montilla no hi pot fer més. Però que deixi d'abusar de la seva habilitat com a administrador de silencis que tant coneixen i temen al PSC, que pari de fer veure que aquestes reunions (París, Tòquio) són més fructíferes del que pot explicar. I, sobretot, que no gosi mai més intentar el xantatge indigne de dir als treballadors que afluixin en les protestes perquè les grans companyies fugiran de Catalunya per culpa seva.
