El llarg camí cap a la pau a Irlanda del Nord

Els diaris de tot el món van coincidir ahir: a Irlanda del Nord unionistes i republicans van fer història amb la constitució d’un govern que inclou dos polítics que fa poc ni tan sols es miraven: Ian Paisley, líder del Partit Unionista Democràtic, i Martin McGuinness, número dos del Sinn Féin i antic comandat en cap de l’IRA. Els antics odis no van permetre que l’acord es tanqués amb una encaixada de mans. Les dues parts, a més, van oferir-ne una interpretació antagònica. Però, en tot cas, la constitució del nou executiu en què Paisley és primer ministre i McGuinness ocupa el càrrec de viceprimer ministre tanca una etapa de suspensió i desacord i en comença una altra en què la violència política sembla finalment conjurada.

L’any 1994 l’IRA va proclamar el primer alto el foc. Quatre anys més tard tots els partits nord-irlandesos van subscriure l’Acord de Pau de Divendres Sant. Després d’un llarg i dur recorregut en què les institucions del país van ser suspeses dues vegades pel govern de Londres, l’any 2005 l’IRA va decidir desarmar-se de manera definitiva i constatable. Aquella decisió va suavitzar els recels frontals dels unionistes i les noves eleccions del 2007 han permès finalment constituir un govern d’unitat.

El camí de la nova Irlanda del Nord, amb les institucions d’autogovern recuperades, no serà gens fàcil. D’entrada, les darreres eleccions van constatar un decantament de l’electorat cap a les dues opcions més radicals: el Partit Unionista Democràtic i el Sinn Féin. En un mateix executiu hauran de conviure ara –i superar tota mena de crisis– dues sensibilitats radicalment antagòniques, atiades, igualment, per una societat dividida en dos fronts. Però potser aquesta necessitat pot acabar convertida en virtut. El procés de pau nord-irlandès, a més, té dues garanties que l’han fet possible: la voluntat decidida dels governs de Londres i de Dublín –on hi ha un acord absolut entre els partits– perquè la violència no torni mai. Aquesta voluntat ha implicat cessions importants d’Irlanda i del Regne Unit, encara que ahir alguna premsa de Madrid proclamava que la pau no ha tingut cap cost i que ha estat més aviat “una rendició incondicional dels terroristes”.