Articles
R.E.M. a Guantánamo
Dos Negroni
Publica aquest diari que els grups R.E.M. i Pearl Jam “lideren una petició formal perquè l’administració nord-americana faci públic si va utilitzar la seva música per torturar presos a Guantánamo, tal com diversos organismes internacionals han denunciat”. Segons sembla, cançons seves, i també de Jackson Browne, Rosanne Cash, Rage Against the Machine, Billy Bragg, The Roots i Trent Rezor van ser utilitzades amb aquesta finalitat. No sé què faran els de R.E.M si resulta que la cosa es confirma.
Si algú ha llegit o vist La mort i la donzella no se sorprendrà del fet que els torturadors posin música durant les seves pràctiques macabres. En el cas de l’obra, se suposa que al botxí li agrada la peça que dóna títol a l’obra i la fa servir per ofegar els crits de la víctima. En el cas de Guantánamo no sabem si posaven aquesta música perquè també els agradava (són, en general, temes de músics més aviat esquerranosos) o per tot el contrari.
Penso aquests dies en títols de tots aquests artistes. Els torturadors van triar les cançons? Amb quin criteri? Potser pel que diu la lletra? O potser van ser triades a l’atzar, i allà, en aquell lloc terrible, van adquirir un nou significat proper a l’humor negre? Quant trigarà a vendre’s per internet el disc recopilatori de “la música que van fer servir per torturar els presoners de Guantánamo”?
Em pregunto si de Jackson Browne van utilitzar, per exemple, el prec Stay (Queda’t), i de Rosanne Cash, potser el clàssic I can’t resist. De Billy Bragg potser Ideology i de Trent Reznor (és del grup Nine Inch Nails) qui sap si Hurt, que podríem traduir per Fa mal. De Pearl Jam probablement World wide suicide. I de The Roots? Criminal o Dinamite? De Rage Against the Machine, Calm like a bomb o Bombtrack. I de R.E.M., naturalment Loosing my religion.
Si algú ha llegit o vist La mort i la donzella no se sorprendrà del fet que els torturadors posin música durant les seves pràctiques macabres. En el cas de l’obra, se suposa que al botxí li agrada la peça que dóna títol a l’obra i la fa servir per ofegar els crits de la víctima. En el cas de Guantánamo no sabem si posaven aquesta música perquè també els agradava (són, en general, temes de músics més aviat esquerranosos) o per tot el contrari.
Penso aquests dies en títols de tots aquests artistes. Els torturadors van triar les cançons? Amb quin criteri? Potser pel que diu la lletra? O potser van ser triades a l’atzar, i allà, en aquell lloc terrible, van adquirir un nou significat proper a l’humor negre? Quant trigarà a vendre’s per internet el disc recopilatori de “la música que van fer servir per torturar els presoners de Guantánamo”?
Em pregunto si de Jackson Browne van utilitzar, per exemple, el prec Stay (Queda’t), i de Rosanne Cash, potser el clàssic I can’t resist. De Billy Bragg potser Ideology i de Trent Reznor (és del grup Nine Inch Nails) qui sap si Hurt, que podríem traduir per Fa mal. De Pearl Jam probablement World wide suicide. I de The Roots? Criminal o Dinamite? De Rage Against the Machine, Calm like a bomb o Bombtrack. I de R.E.M., naturalment Loosing my religion.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.