Rubalcaba, el més llest de la colla

Els qui tenen tractes polítics amb el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, expliquen que quan l’enxampes dient una bola i li dius “Alfredo no m’expliquis sopars de duro”, l’altre diu “perdona” i es queda tan ample, sense ni posar-se vermell. És un gat vell de la política, manega tots els recursos i, com si tingués un metrònom dins del cos, sap com gestionar la informació de la manera que ell en pugui treure el màxim rèdit personal. Això és el que ha fet l’última setmana amb el cas dels pakistanesos detinguts del Raval. Va sortir ràpidament, dissabte, a penjar-se la medalla, a demostrar la gran coordinació entre cossos policials i serveis d’intel·ligència i, a partir d’aquí, va fer mutis. Si més no, públicament.

Les trucades al conseller Saura van ser sovintejades, i el conseller de l’Interior, molt més càndid en les perverses dinàmiques de poder, va anar fent de caixa de ressonància d’allò que li explicava Rubalcaba. Bàsicament, es tractava d’apaivagar les alarmes. Ni niu de jihadistes, ni terroristes a cada cantonada, ni atacs imminents. Saura, potser amb el lliri a la mà, potser per voler donar explicacions, potser per calmar el personal, va anar compareixent sabent que, des de Madrid, li explicaven que en els ordinadors confiscats dels detinguts no estaven trobant res de sospitós. Mentre Saura s’anava posant a la fresca, Rubalcaba callava i deixava que el conseller s’anés enfonsant. Sobretot, a mesura que el jutge enviava a la presó deu detinguts i anava filtrant que l’atemptat l’haurien comès tres suïcides dissabte passat al transport públic de Barcelona.

Ara, quan l’oposició demana la dimissió de Saura, veurem com el mateix Rubalcaba, en el súmmum del cinisme, vindrà a Barcelona a donar-li suport. De moment, el tripartit fa pinya al voltant de Saura i, per variar, Montilla calla. Davant d’una amenaça tan greu, caldria que el president sortís a dir alguna cosa. Ni que sigui per favor.