Estudiants i malestar a la universitat

Milers d’estudiants universitaris es van manifestar ahir arreu de Catalunya contra la implantació de l’anomenat Procés de Bolonya, que pretén crear un espai únic europeu d’educació superior. Els alumnes es queixen perquè els nous plans preveuen per a l’estudiant una dedicació de 40 hores setmanals, que no permetran compaginar les classes amb una feina que els ajudi a pagar-se els estudis. Els universitaris han denunciat també que se’ls han incrementat les taxes per damunt de l’IPC i que, cada vegada més, se substitueixen les beques per un sistema de crèdits que hipotequen el seu futur.

Els estudiants tenen raó en algunes de les seves demandes. Sobretot pel que fa a unes beques insuficients i que depenen de facto del govern central. I en un altre tema molt important: amb la circulació d’estudiants d’arreu d’Europa per les universitats catalanes acabarà sent impossible que les classes s’imparteixin en català. La llengua vehicular a l’aula acabarà sent el castellà i el català pot retrocedir així, encara més, en els àmbits acadèmic i científic. Fins aquí, els arguments dels universitaris són indiscutibles. Però els estudiants obliden posar al centre de les seves reivindicacions l’excel·lència i la qualitat. I el Procés de Bolonya té com a objectiu precisament això: les titulacions s’adaptaran millor a les demandes actuals de la societat, es reduiran les classes magistrals i augmentaran les tutories i els seminaris, es prioritzarà l’avaluació continuada dels estudiants i es facilitaran els intercanvis amb les universitats de tot Europa. En principi, una bona notícia.

Una alenada d’aire fresc per a les estructures especialment anquilosades de les nostres universitats. Però per treure profit d’aquesta oportunitat hem de superar l’etapa actual, en què continuen faltant-nos recursos per a la recerca i per millorar la qualitat de la docència. A aquest mal endèmic de les nostres universitats s’hi afegeix ara una reforma que molts centres asseguren no poder assumir amb garanties per falta de diners. En tots els rànquings europeus, apareixem a la cua en la qualitat de l’ensenyament de primària i secundària. Estem a un pas de seguir el mateix camí amb les universitats si no hi posem remei.