Punxons i altres simptomes

Es pot qualificar, sense por a l’excés, de setmanes negres les últimes que han patit els integrants del cos dels Mossos d’Esquadra. Tot va començar quan el secretari general d’Interior i el director general de la Policia van fer públiques les imatges que havien motivat la separació del servei de cinc agents implicats en les agressions a un detingut a la comissaria de les Corts. Quan encara es mantenia el ressò d’aquell incident, un altre mosso va ser agredit en una manifestació d’okupes a Barcelona i els periodistes van poder constatar que portava un punxó que ha suscitat un dur debat. Finalment, abans-d’ahir un detingut va resultar clínicament mort quan va saltar del cotxe que el portava a comissaria. La família qüestiona obertament aquesta versió oficial.

El debat sobre el punxó –anomenat kubotan– s’ha disparat. Els responsables polítics i els representants sindicals dels Mossos d’Esquadra rebutgen qualificar-lo com a “arma”. Insisteixen, a més, que els agents que el fan servir han de passar un curset específic i han de rebre un permís especial. A l’altre costat, associacions de veïns i organitzacions professionals de l’advocacia de Barcelona demanen que se’n prohibeixi l’ús. En tot cas, el que ningú pot qüestionar és el dret que té l’opinió pública a saber quins són els recursos que fan servir les forces d’ordre públic per garantir-lo. No és possible que uns manifestants siguin agredits amb un artefacte que desconeixen. Potser el kubotan és menys violent que una porra, però cal deixar ben clar quan i com es pot fer servir, i que sigui estrictament homologat per les instàncies que ho han de fer.

Però aquest no és el problema més greu que afecta els Mossos. El debat és molt més profund. Just en el moment en què la Policia de Catalunya enllesteix el seu desplegament per tot el territori, una cadena d’incidents poden comprometre la seva imatge pública. Cal parar atenció a les peticions dels seus sindicats. Poden reflectir un cert corporativisme, però algunes són ben raonables. Cada presumpte excés ha de ser investigat, cal combatre la falta de transparència que atia la impunitat, però cal també evitar el “circ mediàtic” i el linxament que denuncien els seus representants.