Barcelona també és el Gran Satan

Europa no ha tingut mai un enemic com el terrorisme islamista. Sigui Al-Qaida, siguin moviments integristes com el Tablig, provinent de l’Índia, o el Wahabisme, originari d’Aràbia Saudita, o sigui l’antic Front Islàmic de Salvament, a Algèria, derivat ara en la branca magribina d’Osama bin Laden. La capacitat de destrucció d’uns homes disposats a immolar-se és immensament superior a la de les amenaces terroristes de l’ETA basca, l’IRA irlandesa o la Baader-Meinhof alemanya. Segons dades de l’Europol, l’any passat es van desmantellar 52 plans per cometre atemptats terroristes a la Unió Europea. No és poca cosa. De fet, els experts en la lluita antiterrorista han observat una davallada en l’amenaça terrorista als Estats Units, mentre que ara el principal objectiu dels jihadistes és Europa.

El perfil de l’atacant suïcida dels Estats Units és el d’un musulmà nascut en territori nord-americà, que entra en contacte amb el jihadisme a través d’internet. Tot i que difonen les seves consignes a través de la xarxa, no treballen en equip i, per tant, no han aconseguit crear cèl·lules amb capacitat executora des dels atemptats del 2001. En canvi, al Regne Unit, atacs com els del 7 de juliol del 2005 els van perpetrar pakistanesos o fills de pakistanesos que estan en contacte amb madrasses radicals d’aquell país. El contacte és continu: cada any hi ha 400.000 persones que viatgen de la Gran Bretanya fins al Pakistan.

En el cas de l’Europa continental, França i Espanya fan front a una amenaça amb origen al Magrib. El Marroc i Algèria –i en menor mesura Tunísia– exporten a alguns barris marginals de les grans ciutats un missatge d’odi antioccidental que escapa els controls de les autoritats franceses i espanyoles. Per això els serveis secrets prioritzaven fins ara la vigilància en cercles propers a mesquites amb fidels de procedència sobretot magribina. Per això la sorpresa de la policia en la desarticulació a Barcelona d’una cèl·lula islamista ha estat la nacionalitat dels seus membres. Pel que fa a l’objectiu, no hi havia dubte. Barcelona està assenyalada des de fa temps com a diana d’aquest assalt irracional contra els valors occidentals. Els Estats Units són el Gran Satan però –a falta d’oportunitats per atemptar-hi– Europa s’ha convertit en un bon succedani.