Onada demòcrata en la campanya dels EUA

Feia dècades que els nord-americans no s’entusiasmaven tant com ara per la política. L’avidesa de canvi ha mobilitzat especialment els demòcrates, amb dos candidats realment notables per la seva intel·ligència, personalitat i capacitat d’il·lusionar. La mobilització és gran a les universitats entre els joves cecs al racisme i entre moltes dones que, per primera vegada, veuen possible trencar estrepitosament el sostre de vidre amb algú a qui ningú no acusaria de formar part de la maleïda quota.

Les primàries revolucionen el motor social fonamental: la iniciativa privada. Milers de voluntaris es dediquen a fer milions de trucades al llarg dels 22 Estats per esgarrapar un nou vot. Altres es concentren a recaptar diners. Clinton ha obtingut 115 milions de dòlars en un any i Obama, 103. Quantitats enormes en dimensions enormes. Durant el mes de gener ella ha gastat 7,3 milions de dòlars i ell 9,5 i n’ha recaptat més de 37 amb un nombre rècord de donants superior al mig milió de persones, moltes d’elles donant quantitats petites.

Tot i que la catàstrofe de l’Iraq i l’economia apunten a una possible victòria demòcrata, res no indica que serà fàcil.
Al From, membre del think tank demòcrata Progressive Policy Institute, reconeix que el partit està “acostumat a perdre victòries”. John McCain és un republicà respectat per la seva independència i patriotisme. Tant Hillary com Obama desperten reticències. Ella resulta antipàtica a molts ciutadans i ell és massa negre per alguns.

La teràpia de realitat diu que junts serien invencibles, però que cadascú per separat haurà de lluitar per la victòria fins a l’últim minut.