Les quatre barres arriben lluny
En vigílies de l'Onze de Setembre d'enguany potser penjaven pels carrers d'Ais de Provença més banderes amb les quatre barres que no pas a Barcelona o a Girona. Ondejaven, al grat de l'aire –com deia Joan Maragall en El cant de la senyera–, penjades dels fanals o en els pals de les seus d'algunes institucions. Els símbols de la catalanitat històrica van, encara avui, més enllà de Salses, en els topants del Rosselló que ens enllacen amb Occitània.
A partir d'aquell indret s'esvaneix el domini territorial del català, tot i que es parlen i s'escriuen llengües germanes de la nostra: l'occità i les seves variants provençal i llemosí. La germanor amb els provençals assolí una fita memorable a mitjan segle XIX per obra de Frederic Mistral i els seus felibritges, rebuda amb entusiasme a la Catalunya del sud per Víctor Balaguer i altres escriptors. Semblava que germinés aleshores una confederació intel·lectual i emotiva dels pobles que havia aplegat l'antiga Corona Catalano-aragonesa. Aviat s'estroncà aquella embranzida romàntica que hauria enfortit llengües vives que asfixien els idiomes d'Estat a Espanya i França.
El provençal és ben present en les inscripcions orientatives d'edificis històrics o d'esglésies, com la del Saint Esprit, a Ais. Amb els amics que viatjava constatàrem que podíem llegir provençal sense haver-lo estudiat, de la mateixa manera que els castellans podrien llegir català sense fer tants escarafalls. Hi ha voluntat allí també de bregar pel futur de la llengua. En el mercat d'Apt vaig comprar el manual d'un curs de provençau.
Compartim amb els provençals la dissort d'unes llengües baquetejades. També uns símbols i una bandera. Les quatre barres són l'ensenya de Provença, d'igual manera que figuren en les armes de Foix i Bearn, i en els escuts de diverses ciutats de fora de l'àmbit lingüístic català.
Hi ha una ironia de la història que ara escau recordar, i que a molts pot sorprendre: pels seus vincles amb Alfons I d'Aragó, el Bataller, les quatre barres són presents des del segle XVI, si abans no, en els emblemes (bandera i escut) de la ciutat de Salamanca.
