El nostre 11-S

Com seran les Diades quan Catalunya sigui independent? Hi haurà desfilades de faccions infinitesimals del nacionalisme? Esbroncarem els nostres polítics? Farem manifestacions? Fugirem tots a la platja a fer el llangardaix? Hi haurà incidents al final de la jornada, o podrem donar descans a les nostres abnegades forces policials?

Tinc la impressió que la mare de totes les festes reivindicatives continuarà existint. Que tinguem un estat propi no matarà el nacionalisme. Imagino que l'Onze de Setembre sortiran tropes a desfilar –sí, amics, els països independents fan aquestes coses–, i tindran més pes les recepcions oficials (en això realment anem avançats al nostre temps, amb les solemnitats institucionals, les quals sempre donen motius de notícia i fan semblar els catalans una mica més sobirans; la llàstima –algú ho havia de dir– és que el còctel d'estat arribi abans, o molt abans, que l'estat en si. Però ja se sap: no es pot tenir tot, i més val que la dona del cèsar aparenti alguna cosa que no pas que no aparenti res).

Els militants vindicatius tampoc no moriran del tot, especulo, perquè sempre hi haurà descontents sota la capa del cel. Podem ser independents, sí, però i si Mallorca en queda fora? I el País Valencià? I si resulta que tenim plena sobirania però el castellà encara domina al cinema, i als tribunals, i als anuncis de contactes? Que potser no demanarem justícia a crits, en una tal situació? Oh, i si resulta que la Unió Europea ens pren els quartos per donar-los a alguna república transcaucàsica? Que no rondinarem, potser?

També podria passar que algun mandatari amb empenta decidís canviar la data i suplir-la, per exemple, pel dia en què s'hagués proclamat la futura República Catalana. O pel dia de Sant Jordi, com ja s'ha rumorejat sovint, amb la intenció de barrejar els dilemes tortuosos de la pàtria amb coses tan perfumades com llibres i flors. Jo no ho aconsellaria gens, perquè aleshores l'Onze de Setembre es reduiria a un concentrat pur de crits extraoficials, cosa la qual no impediria que en una altra data oficial també es tornessin a sentir els mateixos clams i volessin els mateixos tomàquets. Els que tenen por dels insults i els ous podrits, doncs, que no cometin l'error de duplicar les oportunitats per a tal entreteniment. Consell que, de fet, faig extensiu als polítics d'aquesta fase actual que patim d'autonomia transitòria. Sense demanar res a canvi que no siguin fortes mostres d'amistat.