Temporada Alta desafina
Em costa descobrir el criteri musical dels programadors de Temporada Alta. Massa concerts hi grinyolen al mig d'una proposta teatral tan agosarada i de primera fila. Algunes propostes són interessants, com l'espectacle de Carles Santos que obrirà el festival, i ja no la deuen ni considerar musical. Després tot és previsible i tirant a comercial, tret d'Albert Pla i Pascal Comelade i algunes propostes que ens permetran descobriments: Oumou Sangare, Seu Jorge i Almaz, Saig Naciri o Cheb Bilal. Maria Coma i Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien no sabria on posar-los. Hi veig poc atreviment i molts repetidors. Els Amics de les Arts ja han visitat tot el país. El Amor Brujo / Poèmes d'amour, de l'Ensemble Orquestra de Cadaqués, Estrella Morente i Jordi Dauder ha passat pel Porta Ferrada. Jorge Drexler ve molt sovint; aquest any a Peralada. Déu n'hi do Chick Corea: m'agradarà anar-lo a veure, però l'hem vist a Cap Roig i al Porta Ferrada, els dos anys passats. Bebe, Fito y los Fitipaldis i Els Pets em sona com si per complaure un públic teatral haguessin dut Lina Morgan. No, no hi posen la mateixa afició i interès que amb el Teatre. La música a Temporada Alta desentona al costat de la coherència del Black Music, Acústica o del Festival de Jazz de Girona. I si no, que dediquin les peles a fer més teatre, perquè la línia artística del festival se'n ressent!
