Reformes per millorar l'eficiència

L'últim informe sobre la competitivitat mundial del Fòrum Econòmic de Davos, una institució de debat dels principals líders polítics i econòmics de tot el món, no deixa l'economia de l'Estat espanyol gaire ben parada. Tot i que continua estant al grup dels països considerats rics, la seva competitivitat global se situa en el lloc 42 (sobre un total de 139) de la classificació mundial. Però això no és el pitjor, sinó que la competitivitat de l'Estat espanyol va perdent posicions any rere any. L'informe es fonamenta en dotze paràmetres, que alhora se subdivideixen en diversos elements. Entre aquests paràmetres hi ha la valoració de les institucions, de les infraestructures, de la innovació, de l'educació i del mercat laboral.

A l'informe s'hi pot donar més o menys valor, perquè hi ha alguns resultats que sobten i que predisposen a l'escepticisme. Per exemple, afirma que la qualitat de l'educació espanyola és al número 107 de la classificació mundial, entre les de Costa d'Ivori i la República Islàmica d'Iran. Però al costat d'aquesta avaluació, resulta que la dels estudis superiors és bona. El gran valor de l'informe, al capdavall, és que les seves conclusions concorden en part amb el diagnòstic d'altres estudis. I aquest és que l'economia espanyola té un greu problema de competitivitat. Però explicar tots aquests problemes per la poca flexibilitat del mercat laboral, com s'ha volgut fer, és erroni, perquè el mateix informe revela que, al costat d'aquest fenomen, n'hi ha d'altres igual d'importants que també han de ser resolts.

El PSOE ha aconseguit aquesta setmana l'aprovació de la reforma laboral. Ho ha fet en solitari perquè el Partit Popular espera aconseguir rèdits electorals de la seva oposició, encara que íntimament estigui convençut, com la CEOE, que la reforma és poc ambiciosa. Aquest canvi de regles ajudarà a fer més competitiu el mercat laboral. Però les reformes no es poden acabar aquí. Davos ha fet un diagnòstic, i més val que ens el prenguem seriosament.