És massa bo aquest anunci

A Els matins de TV3 ensenyen l'anunci del Banc de Sabadell protagonitzat per en Pep Guardiola. No cal dir que el mes que ve, quan tingui una mica de cèntims, obriré tres o quatre comptes corrents en alguna de les diverses entitats que la noble empresa té per la terra catalana. Ara, de moment, no tinc líquid ni a la Visa. (Com va dir el poeta T.S. Eliot, “Setembre és el mes més cruel per als autònoms”.)

Hi ha molts personatges públics que fan anuncis. Periodistes, escriptors o futbolistes que tenen això que se'n diu “carisma”. I trobo que si no fan gaire el ridícul –no és el mateix anunciar Tena Lady com la Concha Velasco que Actimel, com la Susanna Griso– està molt bé. Recordo aquell que feien, fa anys, la Mari Pau Huguet i el Quim Monzó, que em sembla que era d'una mútua. La gràcia de l'espot era comprovar que els gustos de tots dos eren oposats (“No hi ha res com anar a la platja”, deia ella, “No hi ha res com ser-ne a cent quilòmetres”, deia ell) excepte quan parlaven del producte anunciat. El guionista de la història va ser intel·ligent, perquè l'escriptor i la periodista no parlaven de la mútua, sinó d'ells. I, així, no quedaven falsos. Per això, quan en un anunci el personatge sí que ha de parlar de les bondats del producte en qüestió (per exemple, la Júlia Otero anunciant les galetes Digestive), el que fa és no mostrar-se massa entusiasta. És evident que la Júlia Otero pot ser molt més convincent. Però, en canvi, fa un to neutre i amable, en certa manera llegit, que no la perjudica. Al públic no ens agrada pensar que estan fent-se els hipòcrites per diners.

Però en Pep Guardiola tot ho fa bé. I també fa molt bé d'actor. El sentim entrenant els clients del banc de Sabadell (“Corre, corre”) i sembla que estiguem veient un entrenament del Barça. No hi ha diferència entre aquesta ficció i la realitat a què ens té acostumats. És tan bo fent l'anunci, tan vehement, se'l veu tan amoïnat per entrenar aquests senyors del Banc de Sabadell, que precisament per això l'anunci resulta fals. Per resultar convincent hauria de ser menys convincent.