La trobada intergeneracional

Històricament s'ha accentuat la tensió en les relacions intergeneracionals. Abunden acusacions i recriminacions per allò que es va fer o bé es va deixar de fer. Generalment, la generació emergent identifica les febleses de la generació que l'ha precedida i posa el dit a la nafra. La qualifica de conservadora i obsoleta i empeny el canvi. Molt sovint, la generació gran, assentada en el poder, enalteix el seu passat revolucionari o bé s'excusa per tot allò que no es va fer per causa de la conjuntura històrica. Aquesta violència tàcita i, a voltes, explícita és visible en els partits polítics, en les organitzacions, en la mateixa família.

No hi ha dubte que la trobada entre generacions és, molt sovint, una topada, perquè dos mons distints entren en interacció i xoquen dos universos de valors, de llenguatges, de preferències i d'estils de vida. Amb tot, cal destacar la riquesa intangible que comporta per a una societat aquesta trobada. És un encontre que beneficia ambdues parts, perquè trenca la tendència a l'endogàmia i al tribalisme generacional per descobrir l'altre i escoltar-lo.

Hi ha, d'entrada, una transmissió de llenguatge. Un ancià, quan narra una història viscuda, articula un discurs que formalment és molt distint del que un jove és capaç de compondre. Les imatges, les locucions adverbials, les metàfores i frases fetes donen una forma al discurs molt propi que, en ser escoltat per la generació més jove, integra en el seu propi bagatge. El jove és, molt sovint, més hàbil i eficient en el domini dels llenguatges tecnològics i, en la mesura en què comunica aquesta habilitat, la generació més gran s'alfabetitza en un món que li és, molt sovint, desconegut i, fins i tot, hostil.

La trobada entre generacions fa possible, a més a més, l'encontre entre valors distints, entre creences diferents, mites i arquetips. No es tracta de caure en el fàcil maniqueisme de grup, que consisteix a desqualificar l'univers de l'altre. Els joves són portadors de valors nobles, però també la gent gran transmet valors bàsics per afrontar la vida.

La trobada, però, solament és possible si hi ha encontre en l'espai i en el temps, és a dir, si fan coses junts, dinen, sopen, fan esport o voluntariat. Mentre cada generació campi per lliure, mentre visquin separades, isolades, no hi ha interacció i ambdues hi perden. Els espais i temps de trobada intergeneracional han minvat significativament en les societats complexes. La mainada i els ancians dinen separadament i es diverteixen aïlladament. Contra aquesta tendència tan habitual i tan empobridora per als dos col·lectius, cal cercar pretextos i contextos en els quals sigui possible l'encontre.

En aquesta trobada intergeneracional ens hi juguem molt. Hi ha lliçons que no s'ensenyen a l'aula. Hi ha històries que no estan escrites en els llibres de text. L'àpat era una ocasió d'or per a la trobada intergeneracional, però l'àpat de diferents generacions al voltant d'una taula és un fenomen cada cop més residual, si més no, en la cuitada vida quotidiana. Només en les festes o celebracions seiem tots junts a taula. Ens cal potenciar aquest enllaç, perquè a través seu donem a conèixer les nostres arrels, allò que hem estat, element clau per entendre el que som ara i el que podríem arribar a ser.