La Diada queda reduïda a la festa de la correcció

Els actes oficials de la primera Diada Nacional després de la sentència contra l'Estatut van transcórrer diumenge sense fer-ne cap esment, i allò que podia haver estat una oportunitat clara de recollir l'esperit ciutadà que el 10 de juliol passat va fer sortir un milió i mig de catalans al carrer per reivindicar el dret a decidir, va quedar reduït a una festa de la correcció. Els partits catalans –el Partit Popular voluntàriament se'n va marginar– podien haver aprofitat la jornada per enviar un missatge d'unitat a la ciutadania però, en comptes d'això, van tornar a exhibir discursos partidistes amb la mirada posada, no pas en els nous horitzons del país, sinó en el 28 de novembre. La convocatòria de les eleccions legislatives és per als partits catalans un factor que pesa molt més que les agressions espanyoles cap a Catalunya, almenys això es desprèn d'aquest Onze de Setembre durant el qual ni tan sols el discurs institucional del president José Montilla ha aconseguit unanimitat.

La celebració de la Diada en el format actual, un invent encertat de l'expresident Pasqual Maragall, s'ha consolidat com un model que funciona però –al marge dels retocs en les qüestions de seguretat que han permès, per exemple, que les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova es puguin fer sense la interferència dels xiulets– es troba a faltar alguna aportació que vagi més enllà del formalisme institucional i del seguit d'actuacions musicals i poètiques, carregades de simbolisme. Han passat massa coses en poc temps, gairebé totes dolentes per a Catalunya, i ara si alguna cosa necessitem els catalans és algun compromís més tangible que els simbolismes.

Per això és bo que la coincidència de la Diada amb la recent convocatòria d'eleccions hagi servit almenys perquè els partits es veiessin obligats a fer un esforç de definició pel que fa a les aspiracions d'independència d'una part molt important de la societat catalana. Els candidats dels dos partits que tenen més possibilitats de formar majoria de govern, PSC i CiU, ja s'han autodescartat en aquesta cursa per captar el vot independentista. El primer, perquè continua creient en la viabilitat de l'encaix en un estat federalista. El segon perquè, sense renunciar a les aspiracions d'un estat propi, creu que aquesta no és una fita ni factible ni prioritària en aquests moments de crisi econòmica. Pel que fa a les formacions que sí que participaran en la cursa, ara amb la incorporació de noves formacions, la unitat sembla que també és un estadi impossible.