Vull ser jutjat en català
D'Avui.cat
No. Aquest article no és una crida a delinquir. Aquest text tampoc no intentarà defensar els joves que es dediquen a cremar fotografies del Rei. Per això ja hi ha les lleis i els que les apliquen, que decidiran si aquest fet és punible o no. A títol personal em limitaré a considerar que un servidor no les hauria cremades.
El cas és que si mai tingués un mal dia –cosa que li pot passar a tothom– i em donés, per exemple, per atracar un banc o prendre una piruleta a un nen, m'agradaria tenir un judici just on poder al·legar alienació transitòria o alguna cosa per l'estil com a eximent. Confio en la justícia i confio que la justícia confiï en mi.
Però el que no trobo acceptable és que un jutge em digui en quina llengua m'he de defensar. I menys quan el fet pel qual se'm jutja l'he comès al meu país. I això no té a veure amb el lloc on se'm jutja. Fins i tot si cometés crims contra la humanitat –Déu me'n guard!– i em duguessin a un tribunal internacional, exigiria declarar en la llengua de la meva elecció. Per sort, la justícia ha reconegut que els cremafotografies de Girona tenen aquest mateix dret. Gràcies, gràcies.
