Articles

Aules encallades

D'AVUI.cat

Vaig començar EGB quan Franco encara respirava –amb la ventilació mecànica que mantenia viu el règim– i vaig passar per l'ensenyament públic que el dictador havia deixat lligat i ben lligat. Era un desastre en el qual no confiava ningú, inclosos els meus turmentats pares, que envejaven amics que havien pogut "fer entrar" els fills en escoles privades que ara són concertades. La mala consciència familiar no es va diluir –una mica– fins als estudis universitaris. 

El balanç del pas dels fills del baby boom per aquest sistema educatiu és irregular. Som centenars de milers d'autodidactes, la majoria dels quals amb grans llacunes, especialment en els idiomes. Però des d'aleshores han passat trenta anys de democràcia i de renovació de l'ensenyament, i ara no són els pares els que desconfien de l'educació pública: estudis sociològics i l'OCDE constaten que no és eficaç i que no serveix per avançar cap a la igualtat d'oportunitats.

L'escola pública està desbordada i la conselleria i els mestres s'enroquen en el seu enfrontament. Amb el conseller parapetat en l'aritmètica parlamentària que li permetrà aprovar la LEC i els sindicats entregats a la demagògia prèvia a una vaga, l'ensenyament continua encallat, sense progressar adequadament. No sé si ens mereixem el que tenim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.