Reconstruir Catalunya

En el món occidental són diversos els països que es troben en un procés per assolir la independència, entre ells Catalunya. En l'actualitat es fa palesa, per fer-ho possible, la importància que tenen els separadors, fins i tot per sobre de la dels separatistes. Hi ha qui pensa que potser, en aquests moments, a Espanya li pot interessar més una Catalunya independent que l'actual autonòmica, que no es conformarà mai amb el que se li doni, la qual cosa li crea problemes amb autonomies que volen acabar tenint també el que se li ha donat a Catalunya. Només cal constatar l'efecte crida que han suposat per a diverses autonomies molts dels articles de l'Estatut de Catalunya. Sota aquest punt de vista, a l'Estat espanyol, concedir un concert econòmic a Catalunya li podria crear tants maldecaps i problemes amb les altres autonomies que pràcticament el fa inviable.

No es pot edificar un nou edifici en una societat en crisi en què molts dels seus principis tradicionals estan qüestionats, sense una estructura sòlida i un disseny modern adequat. La creació d'un nou estat en el segle XXI no es pot deixar en mans de polítics oportunistes, que podrien veure en la independència de Catalunya una forma diferent d'ocupar el poder. La reconstrucció del teixit social, polític i econòmic de Catalunya és una condició prèvia per a qualsevol projecte sobiranista i, per fer-ho, no cal permís del Constitucional ni bones paraules del centralisme espanyol. Cal començar amb la creació d'una massa crítica ciutadana compromesa, possiblement formada per persones que van organitzar les consultes populars i que s'haurien de mullar, presentant-se en les properes eleccions municipals, al marge dels actuals partits parlamentaris. L'assoliment de la sobirania en cap cas no serà gratuït, requereix un esforç, el d'una regeneració política que forçosament ha de començar en els municipis, on el dia a dia, més fàcilment constatable, no permet fer volar coloms prometent la lluna en un cove.