El Centenari de la Costa Brava: una ocasió perduda

El Centenari de la Costa Brava va quedar tancat i barrat diumenge al vespre, després de dos anys entrebancats i d'activitats més o menys reeixides. A part dels resultats –força minsos, que ningú no s'enganyi–, i per com s'ha desenvolupat tot plegat, passarà a la història molt discretament. I, per adobar-ho, el centenari serà recordat per l'escàndol de les fotografies d'uns cartells promocionals. Com a súmmum de la ironia, la Costa Brava només va ser notícia a tot el món per un fotomuntatge commemoratiu del centenari amb una foto d'Austràlia i per haver utilitzat imatges de les illes Bahames, per promocionar la Costa Brava, i del Canadà, per fer el mateix amb el Pirineu.

Excepte en el cas de les fotos, agents econòmics i turístics de les comarques gironines coincideixen a criticar la poca repercussió internacional de l'esdeveniment. Aquest impacte fins i tot ha estat petit en l'àmbit nacional i estatal. No fa gaire es van celebrar dos centenaris, els dels naixements de Josep Pla i Salvador Dalí. Se'n va parlar tant que molts opinadors els van trobar carregosos. Tanmateix, avui encara es recorden, perquè van ser campanyes potents i pensades amb temps, amb molt de material de difusió i actes. El sector mateix ha fet observacions molt dures contra la programació del centenari. Diuen que ha estat una celebració endogàmica, en comptes d'un esdeveniment global. La Costa Brava s'hauria d'haver presentat restaurada i rejovenida al món, com si d'un nou pol d'atracció turístic es tractés. El sector, les institucions i el territori haurien d'haver aprofitat per reinventar la Costa Brava. Ha estat una ocasió perduda. I tothom en té la culpa. No podem començar a repartir responsabilitats ara a la Diputació, ara al Patronat, ara a la Generalitat, ara a l'Estat per haver afavorit Barcelona, ara als ajuntaments, ara als empresaris del sector, ara als ciutadans, ara a la premsa... Tothom té part de culpa. No ho ha de fer tot el Patronat ni les institucions. Ha faltat la implicació de tothom i, sobretot, lideratge, feina que, ara sí, corresponia al Patronat de Turisme Costa Brava Girona, a la Diputació de Girona i al govern del país.

Es va badar i es va començar tard, sí. Han faltat recursos, certament; segurament perquè es va anar amb presses i perquè la crisi va enxampar la Costa Brava amb el més calent a l'aigüera. Potser es va planificar poc. Deu ser que tothom es mirava massa el melic. Abans de començar el centenari, sabíem què volíem? Sabem què volem ara que les destinacions turístiques en llocs tranquils s'han multiplicat? Ara toca espavilar-se, fer feina, de pressa i bé.