Drogues

Des de fa molts anys, de fet gairebé un segle, hi ha veus que demanen la legalització de les drogues. L'últim a apuntar-s'hi ha estat l'expresident espanyol Felipe González.

Una legalització de les drogues dures, que d'això es tracta, seria en realitat una relegalització. Fins a la primera dècada del segle XX, productes com la cocaïna, la morfina i l'heroïna es podien adquirir lliurement i a un preu raonable a ca l'adroguer de les principals ciutats del món, Barcelona inclosa. L'heroïna, sintetitzada per la casa Bayer amb només quinze dies de diferència amb l'aspirina, es venia com a xarop i prometia una “curació radical” de la tuberculosi. I a les farmàcies es podien trobar cigarretes que contenien cànnabis i estramoni i que, segons la propaganda, eren una poderosa cura de l'asma.

Aquesta situació va canviar quan les autoritats es van adonar que les drogues eren molt addictives, tot i que al principi es va assistir a situacions curioses, com intentar curar l'addicció a la cocaïna administrant heroïna. Les autoritats dels Estats Units van fracassar en la persecució de l'alcohol, però no van voler cedir amb les drogues.

Legalitzar les drogues tindria avantatges, com ara acabar amb el narcotràfic, augmentar la recaptació fiscal i donar seguretat als consumidors, que sabrien exactament què és el que prenen. I també tindria grans desavantatges en forma d'un augment de consumidors i d'addictes, amb problemes derivats per al sistema sanitari. Tot i que, ben mirat, l'alcohol és una droga legal i no per això hi ha més addictes.