Recuperar la confiança
El nivell de la precampanya electoral ja veuen quin és. Un eurodiputat que rellisca a Facebook, un expresident que juga amb l'ambigüitat declarativa, un ministre que recupera el fantasma de la sociovergència, i l'ombra, sempre l'ombra, del pitjor de nosaltres mateixos, penso ara en el cas Palau i potser també en Pretòria. Com que l'alternança és possible, el nerviosisme es dispara. La política declarativa obté una dimensió desproporcionada, i el periodisme esdevé un rutinari acte notarial de frases dites.
Diuen que estem davant d'una segona transició, que s'obre un nou camí amb horitzó infinit i que ja res no tornarà a ser el que era un cop consumada la ruptura constitucional espanyola. Ja ho veurem. Tot dependrà de l'escrutini del 28-N i, sobretot, de l'aritmètica parlamentària. Però també d'una segona volta als ajuntaments –la batalla de Barcelona– i a les eleccions espanyoles –si torna el PP o sobreviu ZP, el de la vaga general.
La campanya electoral és un tràmit. Em preocupen els seus danys col·laterals. Que la política no prengui més mal encara, que no aprofundeixi les ferides que la distancien del carrer i que han fet fortuna amb l'etiqueta desafecció. I, al mateix temps, que la facin més interessant per als molts catalans que s'han polititzat o repolititzat d'un temps ençà, empesos per l'independentisme transversal.
Les transicions requereixen implicacions col·lectives. I aquí tenim un problema enorme. El divorci entre polítics i la societat dita civil. La desconfiança mútua, el retret constant. Els polítics malparlen en privat dels empresaris, dels sindicalistes, del teixit social. No són valents, diuen. Quan parles amb patums empresarials, associatives o intel·lectuals, si fa no fa el mateix. No paren de criticar els polítics que tenim. Un peix que es mossega la cua.
Tant de bo, passada la campanya i refets els lideratges en institucions i partits, es posin les bases per recuperar la confiança. No hi ha projecte de país sense dirigents polítics, econòmics i socials. No hi ha sortida, i més amb la crisi global, sense complicitat i confiança mútua. Calen elits renovades i valentes.
