Decadència al País de les Meravelles

Recomano al lector penitent dos clàssics oblidats i desbordats: Nosaltres, els valencians i La decadència al País Valencià, de Joan Fuster, sant pare heterodox de Sueca. Fa mandra llegir avui dia, i encara més uns llibres ben documentats sobre una realitat –la valenciana– que desconcerta i destorba a Catalunya. “Ho facin”, que diria el gran avalador i divulgador de Fuster Sénia ençà, Josep Pla. I si no ho fan, almenys quedin-se amb una síntesi: la decadència en aquest país augmenta de manera directament proporcional a la subordinació política. Seguint aquesta lògica, com menys dependència, menys decadència. Això es pot deduir del que deia Fuster –paraula dels déus, lloats amb mesura siguin– i això es contradiu amb les declaracions que ahir va fer el president de la Generalitat, que no deu haver llegit ni una línia del lleó de Sueca. “Independència seria decadència”, ha sentenciat José Montilla. ¿Com pot saber-ho, president, si mai l'ha tastada? Sí que sabem, per contra, que decadència és exactament la dependència que patim.