viure sense tu
Trajectòries
“Una llengua és com una eina que cadascú l'agafa de la seva manera encara que serveixi per a la mateixa cosa”. Ho va escriure Maria Barbal a Pedra de tartera, la primera novel·la d'una trajectòria literària de premi. La manera d'agafar aquesta eina que és la llengua ha contribuït que li atorguessin el premi Trajectòria, dins la Setmana del Llibre en Català, que a Barcelona es fa al Parc de la Ciutadella. Els organitzadors s'han situat prop d'on se celebren els actes institucionals de la Diada, que aquest any ha honorat les diferents maneres d'agafar l'eina. Potser amb això els del ram del llibre consolaran aquells que volen traslladar la Diada Nacional al dia de Sant Jordi.
Maria Barbal, que diu que escriu per necessitat, per conèixer, no vol que el premi que li han donat tanqui una trajectòria, com qui tanca la llibreria Ona. Allà ja no hi podrem anar a buscar ni el clàssic amb què va començar a publicar Maria Barbal, ni els clàssics dels amics Roís de Corella, Desclot o Turmeda. L'Ona ha trencat una ferma trajectòria, víctima de la crisi i del moment de canvi que experimenta el sector.
Parlant de trajectòries, aquestes setmanes d'elevada temperatura política haurem d'estar amatents per veure com es ressituen persones i llistes. Alguns esperen un lloc com si fos un premi. Veurem quins girs fan aquells que ens han d'ajudar a sortir d'aquest nou desencantament.
Josep Ramoneda acaba de publicar Contra la indiferència. Veu que les “democràcies amb pèrdua de qualitat van directes al totalitarisme de la indiferència”. Per lluitar-hi propugna recuperar el gran ideal de l'ésser humà: l'il·lustrat.
Mentrestant, les urgències quotidianes són més cruels: què passa pel cap del nen de 12 anys que va clavar un bolígraf a la cara d'una dona que el renyava en un autobús a Lleida? Un bolígraf, sí; una eina desfasada en l'era digital, però que encara pot servir per afermar idees.
Qui el recuperarà aquest menor? El salvarà Kant? Llull? Barbal? Quina trajectòria vital tindrà?