El pendent del sector industrial

L'Anuari econòmic comarcal del servei d'estudis de Catalunya Caixa ha posat sobre la taula un dibuix esfereïdor del mapa industrial català, amb una pèrdua irrecuperable del trenta per cent de les indústries del país i unes pèssimes perspectives de recuperació tant de l'activitat com, especialment, del nombre de llocs de treball que s'han anat suprimint. Aquesta radiografia mostra alguns trets característics diferencials de l'economia catalana, ja que mentre que a l'Estat espanyol la major part de l'ocupació es va perdre a la construcció, a casa nostra la meitat dels 350.000 llocs de treball perduts el 2009 eren al sector de la indústria. Tot plegat, una caiguda històrica sense precedents que va afectar tant la producció com l'ocupació en aquest sector productiu.

Les dades del 2009 marquen en realitat la continuïtat i l'acceleració d'una crisi, la del sector industrial, que a Catalunya ja fa més d'una dècada que s'arrossega, amb un procés de deslocalització que ha fet disminuir el nombre d'empreses i amb una pèrdua de competitivitat que ha obligat a abaixar moltes persianes ja des de principis de segle. Una situació que durant els primers anys de la dècada va quedar oculta, o almenys dissimulada, per la puixança d'un sector de la construcció que mantenia l'economia en xifres absolutes positives i actuava com a pol d'atracció de mà d'obra expulsada de la indústria. En aquests últims anys l'economia catalana s'ha col·lapsat de manera gairebé generalitzada i la indústria, que és històricament el sector més important però alhora el més dèbil, ho està notant d'una manera dramàtica i preocupant.

Sortir del pou no serà fàcil i caldrà una mica més que un simple canvi de tendència econòmica general per empènyer la indústria del país cap a la recuperació. El desmantellament del teixit productiu és alarmant i cal una reorganització i una reorientació per explorar noves vies de consolidació.