“Qui fa el que li agrada, no es pot dir que treballi”

Em va costar molt fer-ho, i el truc és simplement l'habilitat, els anys d'experiència i conèixer bé el lloc. Havia passat moltes vegades per aquells carrers calculant temps i els moviments que calia fer.

Volia organitzar un acte mediàtic per celebrar els quinze anys de la Companyia Struc i, al mateix temps, conduint amb els ulls tapats homenatjava un veí del poble que havia quedat cec i del qual tinc un gran record.

De fàcil, no hi ha res. El que passa és que quan una cosa t'agrada no hi dones tanta importància. Segurament faig més hores que les que faria en qualsevol altra feina, però estic fent el que m'agrada i, per tant, el rendiment que et donen aquestes hores per a mi és molt relatiu. Qui fa el que li agrada, no es pot dir que treballi.

Sí, la meva germana va ser la primera que em va ensenyar a fer figures simples amb globus, i en un congrés de màgia vaig descobrir les possibilitats decoratives amb globus rodons. D'aquí va sortir la idea de formar-nos, obrir una botiga i anar-nos professionalitzant amb això. L'any 2007 vam quedar segons en el concurs internacional BACI, al qual vam presentar una composició –un conill mag– que tenia més de 5.000 globus, feia quatre metres i mig i va requerir la feina de quatre persones durant vint-i-quatre hores.

Vull produir dos espectacles nous. Pels quinze anys vam presentar 15 anys i encara fem festa, una recopilació del millor que hem fet durant aquests anys. Però ara m'agradaria fer, per una banda, un espectacle itinerant de carrer de màgia còmica, i de l'altra, un espectacle d'animació de ball. Més reptes? Actuar als teatres Bartrina i Metropol. Jo m'he ofert a incloure l'espectacle 15 anys i encara fem festa a les seves cartelleres, però a Reus ja m'han dit que si vull actuar he de llogar el teatre, i a Tarragona ni tan sols s'han molestat a contestar-me. M'agradaria dignificar un espectacle que té tant poder de convocatòria o més que d'altres i s'hi dóna poca importància.

Sí, l'últim concurs al qual m'he presentat i he guanyat és La partida [TV3], en el qual vaig concursar amb l'objectiu de poder anar a Dublín a estudiar anglès. També he guanyat Allá tú [Tele 5], i vaig participar a Amor, has de tenir vista [TV3].

Mira, és ben bé allò que com que a la tele no em lloguen per sortir, doncs m'hi apunto jo. Els segons de tele són molt cars, i com que no els puc pagar, és una manera de ser-hi present i donar-te a conèixer. És una missió publicitària.

No vaig guanyar 600.000 euros, perquè el premi era a dividir amb un espectador, i amb la retenció d'Hisenda me'n van acabar quedant 170.000!

M'agradaria anar a Supervivientes. Estic intentant accedir als càstings, però com que fins a la darrera edició havies de ser famós per anar-hi...