espanya, grècia i portugal estan al marge
dels símptomes de recuperació a europa
Optimisme per a la zona euro
“El que malauradament no ha canviat són les grans diferències entre països, amb les economies grega, portuguesa i espanyola molt per sota de la mitjana”
Fa una setmana la Comissió Europea va augmentar les previsions de creixement de l'economia de la zona euro per al 2010 fins a l'1,7%. Quasi el doble del que la mateixa Comissió preveia el passat mes de maig, un 0,9%. En quatre mesos, doncs, sembla que les perspectives de l'economia de la zona euro han millorat considerablement. Molt destacable és a més el cas d'Alemanya: si al maig la Comissió li augurava per a aquest any un creixement de l'1,2% ara n'ha augmentat la previsió fins al 3,4%. Es confirma que la potència del motor alemany serà el que traurà l'economia europea de la crisi.
Per fer aquesta correcció en les expectatives de tota la zona euro la Comissió s'ha basat en diversos factors. Primer, les exportacions segueixen augmentant a un bon ritme, aprofitant la fortalesa i competitivitat de les grans economies, sobretot Alemanya i la debilitat de l'euro en els mercats de divises. Aquest punt fort, que ha estat molt important durant la primera meitat d'aquest any 2010, és d'esperar que perdi certa força en la segona meitat a causa de l'alentiment de la recuperació econòmica a nivell global, però això probablement es veurà compensat per la mateixa demanda interna europea.
Una molt bona notícia. I una dada prou rellevant, ja que aquestes dues variables són les que més s'han resistit a Europa a començar la remuntada. Aquest és precisament el segon dels factors positius que ha observat la Comissió: tot indica que finalment la demanda interna, el consum de les famílies i la inversió de les empreses començarà a contribuir al creixement de les economies de la zona euro. Així ho fa pensar el fet que els diferents indicadors de la confiança de les famílies i els empresaris denoten clares millores una vegada superada la incertesa generada per la crisi del deute públic grec i el perill que s'estengués a d'altres economies de la zona.
Un tercer factor és que la activitat està augmentant, ja no sols en els sectors exportadors, sinó en general a tots els sectors, la qual cosa indica que els guanys inicials obtinguts pels primers s'estan estenent cap a la resta de l'economia. Així ho indiquen la millora generalitzada dels beneficis empresarials i l'augment d'utilització de la capacitat instal·lada fins al 80% de mitjana en tota l'economia.
I en quart terme, l'optimisme arriba també des del mercat de treball. La taxa d'atur mitjana de tota la zona no augmenta des del passat mes d'abril i dóna les primeres mostres de descens, fent evident que és certa la norma que en una recessió l'ocupació tarda com a mínim sis mesos a recuperar-se després que la producció torni a créixer.
És evident que en un moment com l'actual el grau d'incertesa és bastant més alt que en circumstàncies normals. El nombre de possibles imprevistos és major. El marge d'error en les prediccions és més ampli. Però cal destacar que en el moment present les incerteses que poden fer pensar que el creixement serà menor del previst es veuen compensades per d'altres possibles efectes inesperats de sentit positiu.
Les incerteses negatives són les ja conegudes. Una evolució de l'economia mundial pitjor del que s'esperava que freni més les exportacions. La fragilitat en què es troben encara els mercats financers, que podria tornar a restringir el flux de crèdit i encarir els costos de finançament de les empreses. I la magnitud de l'impacte final de la consolidació fiscal sobre el consum de les famílies.
Però també hi ha aspectes incerts que poden fer que l'economia europea evolucioni millor del que s'esperava. L'efecte de l'augment de les exportacions sobre el consum podria ser més gran del que s'esperava. La recuperació de l'ocupació en alguns estats també podria ser més ràpida del que semblava fa tan sols uns mesos. I el fort creixement d'Alemanya podria afectar positivament d'altres economies de la zona que hi exporten els seus productes.
El que malauradament no ha canviat són les grans diferències entre països, amb les economies grega, portuguesa i espanyola molt per sota de la mitjana. L'optimisme s'esvaeix si en lloc de mirar les dades agregades ajustem la visió cap a l'economia espanyola. La darrera previsió de la Comissió Europea és que aquesta decreixerà un 0,3% el 2010 i que de moment no es crearà ocupació. En aquest cas les bones notícies es faran esperar. Res de nou.
