Israel, Palestina
El Mur de les Lamentacions és un gran pany de carreus balits pels segles i segles. A la plaça i de cara al Mur mai no hi manquen rabins pregant, amb el llibre a la mà i brandant el cos endavant i endarrere, perquè la carn moridora també faci pregària. No hi ha gota de rutina, els sents entotsolats amb l'esperit quiet al ritme del cos.
Entre d'altres, deuen llegir els psalms, els mateixos que en el nostre breviari de clergues i monjos. Però. Però nosaltres hi veiem Jesucrist amanyagant la ira de Déu, ells ho veuen en cru.
Sense contemplacions, els dolents són carn de graella a la Gehenna infernalosa, escopits per Déu ja en aquesta vida, on tard o d'hora els vindrà la malaurança, mentre el fidel, malgrat les penes i treballs, és aplançonat com un cedre del Líban, fresc com la rosa de Jericó i aixoplugat per la gran misericòrdia de Déu.
Israel, després de dos mil anys d'exili, és la terra promesa que ningú no els prendrà mai més. Són el poble escollit entre tots. No li calen convertits a la seva fe.
Just al damunt del Mur, en l'antiga plana del Temple de Salomó, la cúpula del califa Omar, daurada, resplendeix al sol, mentre a la mesquita propera, els fidels d'Al·là acoten el cap al seu Déu, un Déu que els ha donat aquella terra, per a ells també santa.
L'islam a Terra Santa s'hi sent aplançonat pels d'Israel. Però l'Alcorà també els parla de bons i dolents.
I de guerra santa, tan santa com ho fou per al poble de Judà la dels filisteus i altra trepa. Sense guerres o amb estralls, l'islam es va estenent per tot el món. Del Marroc a les Filipines, passant pels reis del petroli, han arribat fins al carrer de la Ramada de Vic, fins als barris parisencs, fins als lands alemanys. I fins a poder bastir una mesquita allà on ells hi han ensorrat les torres bessones de Nova York.
La bona fe de l'Obama vol posar pau a Terra Santa, fa venir jueus i palestins per parlar-ne. Em temo que no se'n sortirà. Cada banda va armada pel Senyor Déu dels exèrcits, un Déu únic per a cadascú.
No hi ha remei, Déu no té dues cares.
El Nostre només en té una, la de Getsemaní.
