Julia i l'elefant

El mètode per esculpir un elefant consisteix a agafar un bloc de marbre i anar eliminant tot el que no sigui un elefant...fins que només quedi un elefant. Aquesta és la curiosa teoria que va citar Julia Roberts per explicar-se a si mateixa davant de la premsa al Festival de Cinema de Donosti.

L'actriu considera que aquesta és la manera com ha forjat la seva carrera: anar traient tot el que és superflu i centrar-se en allò que és essencial. Potser és una bona recepta, perquè la veritat és que Julia Roberts ocupa un lloc absolutament privilegiat en l'univers del cinema: una gran estrella, com les d'abans, potser l'única que mereix ser anomenada d'aquesta manera, tal com ja va vaticinar la seva admirada Katharine Hepburn. La Hepburn també va aprendre a quedar-se amb l'essencial: es negava a veure les escenes un cop rodades per evitar la temptació de fixar-se més en el seu aspecte que no pas en la seva interpretació. Julia Roberts és i es comporta com una gran estrella: professional, simpàtica, elegant, propera però sense moure's del lloc que li correspon ni un sol mil·límetre. I guapíssima, amb una bellesa que no pretén amagar els seus magnífics quaranta-tres anys.

No en tinc ni idea de si Julia Roberts ha passat pel quiròfan, és molt probable que sí, però en qualsevol cas ha aconseguit que el seu aspecte sigui natural i que es correspongui amb la seva edat real. Esplèndids quaranta-tres anys.

Què deuen pensar les seves col·legues que s'han deixat la pell –en el sentit literal i figurat– per aturar el pas del temps i, tanmateix, no aconsegueixen protagonitzar comèdies romàntiques com la Roberts? Què pensen les Demi Moore i les Nicole Kidman?

Mentrestant, Julia Roberts, que ha tingut tres fills en pocs anys, reconeix a les rodes de premsa que és una persona molt afortunada, en el terreny professional i en l'àmbit personal, perquè és tal com vol ser. Aquesta és la sensació que transmet: ha anat prescindint de tot allò que és innecessari i ha trobat l'elefant.