Equilibri trencat

Falten 60 dies per a les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, de les quals sortirà un govern per als propers 4 anys, que haurà de decidir què considera important i què urgent per al país. En els últims anys, entre demagògies i retòriques inútils hem oblidat el que és fonamental i ens hem dedicat a l'anècdota fàcil. Així tenim l'economia, la política i la societat. Veiem com estem avui com a país, en relació amb el món que ens envolta i intentem entendre-ho per decidir quina dama escollim.

El fons de la qüestió. Al llarg de molts anys les relacions entre Catalunya i Espanya han estat fonamentades en dos pilars clau. La balança comercial entre Catalunya i Espanya clarament favorable a Catalunya i la balança fiscal favorable a Espanya de bon tros. En l'última dècada aquest equilibri s'ha trencat. Han disminuït els beneficis comercials per a nosaltres i han augmentant els beneficis fiscals per a ells. Les transferències de riquesa que amb estatuts o nous finançaments fem a favor d'altres comunitats autònomes són insostenibles. L'economia d'intercanvi que ha mantingut un cert equilibri implícit entre Catalunya i Espanya s'ha acabat.

Com ens veuen des de fora. Acaba de ser publicat l'informe anual del Fòrum Econòmic Mundial sobre la competitivitat de 139 països en el període 2010-2011. El Fòrum Econòmic diu que des de l'any 2008 fins avui, Espanya, i consegüentment Catalunya, ha passat de ser el país numero 29 en competitivitat, a ocupar el lloc 42 de la llista. Segons l'informe, estem més enllà del lloc 100 en els capítols següents: barreres burocràtiques dels governs nacional i autonòmics, efecte negatiu per un excés de lleis, no compliment dels pressupostos central i autonòmics, deute públic, qualitat del sistema educatiu a tots els nivells, política agrícola de preus, efectes de la política fiscal, temps de posada en marxa d'una empresa, sistema d'ocupació, poca flexibilitat del mercat laboral i costos associats a l'acomiadament, despesa pública, etc. Respecte a les infraestructures, el lloc per a Espanya es bo, però l'anàlisi a Catalunya diu tot el contrari. Podeu consultar l'informe complet a http://www.wefo rum.org. (Al mateix temps que nosaltres hem perdut competitivitat, Alemanya, Holanda i Suècia han guanyat llocs, i estan entre els primers deu països. Per fer-ho bé, únicament cal copiar els millors.)

Com ens veiem des de dins. Deixant de banda el cas patològic del president Zapatero, la seva actuació erràtica i les conseqüències que en patim, jo veig que tenim una terminal nova de l'aeroport sense tren ni metro. Tenim un AVE perdut entre tuneladores pel centre de Barcelona i per Girona. Un sistema educatiu patètic, massa aturats, no creixem econòmicament i, per si no n'hi ha prou, començarem el 2011 sense pressupostos de la Generalitat i sense noves mesures polítiques, econòmiques o socials per sortir de la crisi fins a la primavera, ja que el nou govern no haurà tingut temps de fer-ho. Tenim lleis que ho regulen tot. Govern i ajuntaments endeutats i unes caixes on els sous dels directius ens deixen amb cara de tonto. Som quasi 8 milions de persones i mantenim 956 ajuntaments, 41consells comarcals, 4 diputacions mes l'administració de la Generalitat (i la part que ens toca de l'estat central i la Unió Europea). I els polítics de què parlen? D'independència, de decadència, de trencadisses, de xenofòbia, de feixisme, de la vaga, de la setmana de vacances de l'hivern, en fi, de les seves coses. Per sort, a pesar de tot, Catalunya aguanta. Què no seríem si la gestió dels últims governs hagués tingut en compte alguna de les lliçons que imparteixen a l'IESE, Esade o altres institucions. Per quina raó hem acceptat aquest estrany divorci entre la Catalunya de l'empresariat, les institucions acadèmiques, els treballadors i la bona gent que lluita cada dia per tirar endavant, i una classe política no competent, a la qual escollim per dirigir el país, i que desprès no podem fer fora encara que ho facin malament o s'ocupin dels seus interessos particulars i no dels nostres? Quatre anys són massa anys per jugar amb el pa de tothom.