Bolets, til·la, cargols, espàrgols

Si tingués un bosc, em buscaria un soci rus i hi faria una urbanització de luxe, amb camps de golf, llacs artificials, pistes americanes i heliports.

Vaig tenir una tia –al cel sigui– que, quan ja tenia l'olla al foc, anava a bosc i, amb un salt, collia quatre bolets o un manat d'espàrgols, els justos per a la menjada. Com ella encara en queden: surten, cullen el que han de menester i prou: “N'ha de quedar per als qui vindran tot darrere”.

Tot darrere, havent dinat, s'emboscava un veí que anava de nits. Era un tipus míser i avar que menava un 4L blau sense els seients del darrere. Tenia aquell Renault de segona mà amb matrícula de Barcelona sense lletra ple de caixes de fusta. Recordo el dia que va arribar amb les caixes plenes de rovellons. Rovellons, pinetells i res més. Era tan gasiu com bon caçador de bolets, i va arribar a casa seva amb cinquanta quilos de rovellons. I cap de corcat. No en solia vendre, i amb prou feines no en regalava ni a la família. Els veïns al·lucinaven: els congelaria per macos i grossos que fossin, perquè s'havia imposat acabar-se primer els de l'any passat que encara tenia al congelador.

Què n'hem de fer, d'aquest individu ominós? Caldrà posar límits als que obtenen un ús lucratiu del bosc? Una taxa, una llicència? A Catalunya és complicat, entre altres coses perquè el 85% dels boscos del país són privats. Què passaria si posessin burots a tots els camins? S'armaria un sidral de cal Déu. Des de tots els mitjans de comunicació de mentalitat urbanita es criminalitzarien els propietaris forestals. Malgrat que aquests urbanites són capaços d'entendre que les plantes del seu jardinet són seves. Un urbanita és aquell que quan compra una finca rural hi posa una tanca tot al voltant.

L'urbanita entén que si algú entra al parc de la Ciutadella o al pati de la Central a collir deu caixes de taronges per fer-ne confitura l'han de multar. O si s'enfila a tots els til·lers de la Rambla de Girona i s'endú cistellats de flor de tei. Avui ningú no qüestiona que les ordenances municipals prevegin sancions als actes incívics: a parcs i jardins, a l'arbrat o els béns públics. Plorem cada cop que un bosc es crema. Pla més ploren els propietaris forestals, tips de demanar sensibilitat i polítiques actives per poder fer rendible econòmicament el bosc i guanyar-s'hi la vida. Us imagineu una tanca al voltant de les Gavarres i els guardes bevent vodka?