Fem fora la corrupció

L'Estat espanyol és al lloc 32è (sobre 180) pel que fa a “percepció de la corrupció” (transparency.org). Està pitjor que bona part dels països europeus. En l'Informe sobre el Desenvolupament Humà, del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el trobem millor, entre els 20 primers. Tot plegat té molt a veure amb la integritat, una característica decisiva de la ciutadania i de la vida pública. La corrupció fa mal a les persones i també fa mal a les societats. És un corc que destrueix la possibilitat de ser feliços. I, a més, és una plaga, una nafra que s'escampa, que s'encomana.

Hi ha un llibre d'Eva Joly que parla d'això. Té un títol provocatiu: Est-ce dans ce monde-là que nous voulons vivre? La resposta deu ser: No, de manca d'integritat, n'estem farts. La Joly identifica la corrupció com la causa que alguns països productors de petroli estiguin més amunt (Noruega) o més avall (Angola o el Gabon) en aquest concepte del desenvolupament humà (hdr.undp.org).

Hem de fer fora de les nostres vides l'aprofitament privat dels béns de tots. Fins i tot “l'ésser més egoista del món”, el calculador menys generós, s'adona que –en un ambient corrupte– hi perdem tots. La corrupció és qualsevol abús del poder per a un benefici privat. Els pobres el patim més directament, perquè depenem de més “autoritats” (un guàrdia, empresari, professor o un ínfim funcionari, injustos, ens poden malmenar).

Els estafadors són lloats en moltes pel·lícules. A vegades esdevenen simpàtics perquè sembla que no fan gaire mal. Els justifiquem o pensem: “Jo hauria fet el mateix”. Però, atenció!, que tot deixa marca: també els Millets i Pretòries devien començar mig en broma. La manca d'integritat és addictiva, neix i creix.

Les agències internacionals es mouen: el 2004 es va aprovar la Convenció de Nacions Unides contra la corrupció (UNCAC) i la UE disposa de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF). A Catalunya som capdavanters a l'Estat: la llei 14/2008 crea l'Oficina Antifrau (antifrau.cat), adscrita al Parlament, que la legitima i en garanteix la independència. Pretén enfortir la integritat en els sectors públic i no públic amb la prevenció i la investigació de conductes corruptes. No té funció sancionadora: informa, adverteix, promou. Allà hi ha professionals especialitzats a promoure la integritat, que ens han presentat fa poc el projecte Educació per la Integritat (OAF/Educació), que pretén formar els estudiants en la integritat personal, la coherència de les conductes individuals, la cultura de la honestedat i la transparència, la dignificació del treball públic i de la política. En breu, en la defensa del bé comú. Si manca aquest afany, no només en patim conseqüències econòmiques (redueix gent a la misèria, atura les inversions...) sinó que s'erosiona l'estat de dret i la democràcia, s'ofega l'eficàcia de les administracions i, en breu, s'afebleix el capital social. Ho experimentem?: Crisi de confiança, dificultats per a la cooperació.

Cada 9 de desembre celebrem el Dia Mundial Anticorrupció, amb un lema clar: El teu no compta! (unodc.org/yournocounts). A l'escola ho explicarem, però necessitem que les famílies, els polítics i tots els ciutadans ajudin. Cal canviar el país i hem de ser intolerants amb el frau de béns públics. No vull sentir més allò de: “Ets un ingenu, si tothom arreplega tot el que pot...”. Jo, no. I no pas per por d'una investigació.