Polèmica electoralista per la Mercè

El contingut del pregó amb què Joan Margarit va obrir dijous les Festes de la Mercè de Barcelona ha ferit sensibilitats entre els sectors més espanyolistes, que acusen el poeta d'haver volgut polititzar l'acte d'inici de la festa major de Barcelona. En el discurs, imprès i lliurat als representants de partits i entitats força abans de ser llegit al Saló de Cent, Margarit va fer una defensa abrandada de la llengua catalana i del dret a decidir, i va plantejar la necessitat de repensar la relació entre Catalunya i Espanya. És a dir, que es va limitar a expressar, amb una prosa brillant, el seu punt de vista sobre un dels aspectes més debatuts i comentats a tots els nivells de la societat catalana.

Les crítiques al pregoner, procedents del PP, però també del sector més espanyolista del PSC, són absolutament desproporcionades. La persona escollida per fer el pregó d'obertura de qualsevol festa major ha de tenir una absoluta llibertat per expressar-se dintre d'uns límits de correcció que Margarit no va superar en cap fragment del seu discurs. Només cal repassar els pregons dels últims anys per adonar-se que les referències a qüestions polèmiques han estat constants. Fa només dos anys, amb la polèmica sobre el civisme en boca de molts barcelonins, el cantautor Jaume Sisa va carregar el seu discurs d'ironia per referir-se a aspectes tant espinosos com els “turistes pixaners” o l'especulació. Aleshores, tothom va estar a l'altura i es van estalviar episodis lamentables com els que s'han viscut a propòsit del pregó de Joan Margarit.

La polèmica només es pot entendre si s'emmarca en l'ambient plenament electoral que viuen tots els partits quan només falten poc més de dos mesos per a les eleccions catalanes. Posem-nos-hi bé, perquè la cursa tot just ha començat. I polèmiques com aquesta només serveixen perquè els partits, tots solets, es vagin retratant a mesura que s'acosti la línia d'arribada.