“Una foto? Una mentida”

Arriba 15 minuts tard. Vestit curt, ulleres Ray-Ban, cama embenada. Somriure juganer, conversa entusiasta. La Tanit codifica la vida a través de la fotografia. Però no des de sempre. Es dedicava a la producció de publicitat, fins que un dia ho va deixar tot per una càmera. Què vas veure que vas decidir fer el salt a la fotografia? Els meus avis a la seva residència, va ser definitiu. Un simple clic va disparar el principi d'una nova etapa: la Tanit no havia estudiat fotografia, no en tenia ni idea i tampoc sabia ni amb quina càmera havia disparat aquelles fotos. Però el resultat li va valer una beca i el seu primer projecte: per mi fer fotos és fer carícies.

Tots els perquès. I quin és l'objectiu d'aquestes carícies? M'agrada portar la fotografia més enllà: investigar els perquès i les identitats. Les fotografies de la Tanit porten la seva firma: passió, incomoditat, anàlisi. Què et fa especial com a artista? Res. No tinc cap do. I penso que totes les mirades són interessants. En plena era digital tothom és un fotògraf en potència? Tothom és un fotògraf real. Qualsevol avui fa més fotos que un fotògraf professional de fa 20 anys. Sentirem a parlar de la fotografia amateur. Dóna'm una pista. Com serà? Més intuïtiva i convulsiva.

Sí vull. La Tanit sempre havia volgut enamorar-se, casar-se i viure moments de piruleta. Fins que ho va fer: tres anys després de casar-me, vaig voler escapar-me. La separació va ser l'inici del projecte fotogràfic Per sempre: vaig demanar a un grup de dones grans que recuperessin els seus vestits de noces reals i se'ls posessin per replantejar l'idea que tenim del matrimoni. I què n'has après? Que una relació s'ha de cuidar i s'ha de treballar. Hi ha d'haver generositat, tenacitat, sacrifici i voluntat. Enamorar-se és fàcil, estimar és més difícil? Sí, perquè una cosa passa i l'altra s'ha de fer a consciència. Per estimar, s'ha de voler estimar. I veure això és madurar.

La vida i la mort. Tens 35 anys. Has madurat tard? Sí, però val més tard que mai, i fer-se gran val molt la pena. I la vellesa, et fa por? No. A mi m'encanten les dones estupendes, fibrades i terses. I com més tard em caigui la pelleringa, millor. Però no passa res perquè passin els anys i et facis gran. Tinc una relació molt especial i intensa amb els meus avis. I és brutal i molt important. Per què? Perquè si estàs en contacte amb això estàs en contacte amb tu mateix. A mi m'ha ajudat a trobar l'equilibri. I també a ser mare. Anem un pas més enllà: la mort, et fa por? Sí. Fa molta impressió. Fa pena deixar de viure? Sí. Jo m'ho passo bé vivint.

Som mentida. La Tanit és una ànima inquieta i curiosa. Li interessen milions de coses, però totes les fotografïtza. Què és una foto? Una mentida. Una foto no pot explicar històries? No. Només plantejar preguntes. Una foto és una cent vint-i-cinquena part de segon, una simple fracció: un reflex de la realitat. Si construïm el nostre passat a través de fotografies, és que som fotos? Sí. I si la fotografia és mentida, és que nosaltres també som mentida? Un debat apassionant. La Tanit seguirà investigant.