De François a Ricard
O sigui: de François Villon a Ricard Creus. L'un amb fama de bergant patibulari i l'altre d'exemplar esprit de finesse, delicat i subtil. L'un col·lega dels destinats a la forca o a la foguera, antòleg de tota mena de transgressions contra els ordres establerts, i l'altre amb posat d'home bo, com si imités un gargot de Cesc, mestre de tots els sabers de la paraula dita, amb ulls d'artista plàstic i eix, amb l'Esther Boix, del Taller d'Arts Visuals L'Arc. Tots dos, però, i per damunt de tot, poetes-poetes (en el bon sentit de la paraula). Els déus juganers (i segurament ateus) me'ls duen tots dos a una taula prou ben parada, no sé si per commemorar l'arribada de la tardor, gràcies a dues editorials de gent eixerida: Meteora i labreu edicions.
Quin contrast! Les Balades de Villon, traduïdes, presentades i amb pistes per a fer-les més entenedores d'Andreu Subirats. I el recital, amb un fons de música (callada) de J. S. Bach, que duu el títol d'Ahir d'amor i avui encara, amb il.lustració d'Esther Boix i un llistat generós d'agraïments. Justa la confessió del poeta barceloní de la collita de 1928: “Tu i jo hem resseguit senders com d'artifici, camins/ de miracle que obstinadament pas a pas hem fet reals,/ camins que, a quatre mans, trenen cinquanta anys vivents”. ¿Com és que el puc sentir germà de llet d'algú que potser sis-cents anys abans demanava al Príncep per poder fugir, quan li ha estat commutada, qui sap per quant temps!, la pena de mort? “Príncep, no em vulgueu negar tres dies/ per proveir-me i acomiadar-me dels meus: /sense ells, no tinc ni un cèntim, ni aquí ni a cal canvista”.
La poesia, al capdavall, té efectes de conjur: ens redimeix, per una estona, de la pesadíssima vulgaritat dels falsos meteoròlegs que sempre ens anuncien tempestes o, més trist encara!, anticiclons que ens segresten tota mena de creativitat.
L'espai que em queda l'esmerço per fer notar que han estat, són i seran les editorials agosarades, i no les gegantines, les que porten gra, oli, sal i riquesa al nostre panorama editorial. Abans que el corb se les vulgui cruspir. ¿No haurien de ser premiades i homenatjades, en la nova edició del Liber, les nostres editorials extraplanetàries?
