Futur

El franquisme va contaminar de tal manera el concepte d'autoritat que en arribar la democràcia molts es van passar a l'altre extrem. I allà s'hi van quedar. Qualsevol cosa que faci tuf de norma, obligació i ordenança es bandeja com si fos la pesta negra que va estar a punt de liquidar Europa al segle XIV. En tot cas, s'exhibeix una mica de mà dura si som en període electoral o si la premsa, d'acord amb la seva obligació, denuncia alguns casos clamorosos, i para de comptar.

Això explica per què Barcelona s'ha convertit en els últims anys en un autèntic paradís dels autoanomenats antisistema, a qui el meu pare anomenava amb una altra paraula més sonora. S'ha volgut fer una ciutat tan oberta a totes les inquietuds que al costat d'idees legítimes s'hi han esquitllat els que no entenen altra manera d'expressar-se que destruir les propietats dels altres.

A mi que m'expliquin què té de revolucionari saquejar una botiga de roba o de telèfons mòbils, que si ho entenc potser m'hi apunto i tot. Però ho dubto, de debò. M'acusaran de feixista per això que escriuré ara, que és l'insult comodí dels que no tenen arguments, però sempre he pensat que el món es canvia amb l'esforç personal, no destruint els béns i la convivència.

Els aldarulls de dimecres van entelar la protesta de milers de treballadors. Es podia estar a favor o en contra de la vaga, però molts dels que la van fer defensaven el seu futur. Aquests gamberros, com els anomenava el meu pare, per quin futur trencaven aparadors? No pel nostre.