Tradició

He llegit que el Partit Popular ha presentat una moció al Senat perquè es declarin les curses de toros (també conegudes com a fiesta bárbara nacional) com a bé d'interès cultural i perquè s'iniciïn les gestions davant la Unesco perquè siguin incloses al catàleg mundial del patrimoni cultural immaterial.

A mi, el que més em sorprèn és que el promotor de la broma sigui justament el partit que ens baqueteja als catalans amb la cançó que “hi ha altres prioritats” cada cop que defensem la nostra identitat, que suposo que és un bé cultural tan important com el de la festa dels toros, no troba? També és el partit la presidenta a Catalunya del qual, Alícia Sánchez-Camacho, supedita qualsevol hipotètic acord de govern a Catalunya a l'abolició de la normativa que prohibeix les curses de toros. Sí, home. Demà m'afaitaràs.

El PP raona la seva petició afirmant que la relació de l'home i el toro a Espanya és mil·lenària. Sí, perquè es veu que Espanya ja existia fa mil·lennis. El cert és que les curses de braus, tal com les coneixem ara, van aparèixer al segle XVIII. I, per tant, els seus defensors mil·lenaristes han d'invocar altres festes, que no acabaven amb la mort del toro, per donar una mica de crèdit a les seves pretensions.

A més, jo què vol que li digui? Aquesta apel·lació constant a la tradició per justificar segons quines animalades me les miro a molta distància. Perquè també els romans tenien la tradició de llançar els cristians als lleons, i no per això ningú demana la restauració de l'espectacle, oi que no?