Trossos

Triadú

Joan Triadú ha estat una persona molt important per a la cultura catalana contemporània. No tant sols per la llengua, també per la voluntat de fer en català una cultura moderna i ambiciosa. Hi ha aportat tenacitat i activisme. Però també coneixement, ironia i capacitat. Triadú sabia com pocs què s'estava fent a fora i era capaç de relacionar-ho amb el que s'estava fent aquí i d'orientar els qui venien al darrere.

Criteri

Joan Triadú tenia criteri literari: formació, informació i olfacte. Però també tenia criteri cívic i ideològic. Era una persona de conveccions, nacionals i morals. I evidentment no hi renunciava quan llegia: llegia amb les ulleres de lector literari, però també amb les ulleres del seu catalanisme i de les seves conviccions religioses. Però estic convençut que no confonia una cosa amb l'altra, que sabia distingir-les. Que no convertia en valors literaris els judicis ideològics ni a l'inrevés.

Memòria

Joan Triadú diu al títol de les seves memòries que el segle XX ha estat un segle d'or de la cultura catalana. Té raó. Però és una imatge de conjunt. En alguns moments, la cultura catalana del segle XX ha estat una gran autopista per la qual han transitat tots els grans corrents de la modernitat. Però en altres moment el camí s'ha fet molt estret i el fil ha estat a punt de trencar-se. Triadú va ser important perquè el fils de la llengua i de l'ambició cultural no es trenquessin.